La Isla del Rey es un pequeño islote, situado en el centro del Puerto de Mahón, que debe su nombre al hecho de haber sido la primera tierra menorquina que pisó el rey Alfonso III cuando quiso conquistar Menorca de manos de los musulmanes que la ocupaban.
El puerto de Mahón adquiere su importancia en el siglo XVIII con el auge de la navegación, por lo que fue un espacio codiciado por algunas potencias europeas, principalmente inglesas y francesas, quienes lo ocuparon en diversas ocasiones. Durante una de esas dominaciones inglesas se construyó el edifico destinado a hospital que ha llegado a nuestros días.
El Hospital inició su construcción en 1711 durante la primera dominación inglesa, pero fue en 1722 cuando se llevó a cabo la expropiación de la isla del Rey con la idea de que fuese un Hospital Naval para atender a los enfermos de la armada inglesa.
En 1802 Menorca fue devuelta a la Corona Española (bajo el Tratado de Amiens). El Hospital, entonces pasó a ser Hospital Militar y continuó prestando servicio al personal de diversas Armadas que actuaron en el Mediterráneo, como la Americana, la Holandesa, la Italiana, (ésta última durante la segunda guerra mundial), Francesa, Inglesa, Rusa y Alemana.
Prolongó su vida útil hasta 1964 en que el hospital fue trasladado a la ciudad de Mahón y el edificio quedó evacuado y abandonado.
Desde el año 2004 la Asociación “Amics de l’Illa del l’Hospital” que ha dado lugar a la “Fundación Hospital de la Isla del Rey” salvaguarda la isla y su contenido.
En 1888 se descubrieron los restos de una Basílica Paleocristiana que data del siglo VI. Se declaró Monumento Histórico y Arqueológico de carácter nacional. Este descubrimiento puso de manifiesto que la isla había sido habitada desde la antigüedad.
Dedicada a sacristía es anexa a la capilla que ocupa la siguiente sala. Aquí se encuentran diversos objetos de carácter religioso, fruto de donaciones.
Llaman la atención las capillas reducidas que hace años se exhibían en las casas particulares, algunas permanentemente y otras se trasladaban de casa en casa, en los siglos XIX y XX, y se utilizaban como altar privado. Se cree que eran de diseño francés.
También hay otros objetos tales como libros, cálices, paños, pequeños retablos, cruces, láminas, rosarios, imágenes y una casulla bordada en oro.
Dedicada a San Carlos Borromeo, esta capilla se inauguró en 1784 dos años después de la toma de Menorca por el Duque de Crillón.
Consagrada al culto católico, ya que la existente en el hospital era y es anglicana, se dedicó a San Carlos en honor del rey de España, que en ese momento era Carlos III. Tras el largo periodo de 40 años de abandono, fue bendecida de nuevo, el 28-01-2008, en un acto solemne presidido por el Obispo Monseñor Piris.
La reconstrucción de la capilla fue patrocinada por D. Santiago Pons Quintana. En ella se encontrarán placas conmemorativas, en el techo frescos con tetramorfos, (símbolos de los cuatro evangelistas), imágenes como la de San Carlos, (obsequio de un marinero italiano), y un Calvario del Siglo XVII.
Los vitrales han sido realizados por Paz de Andrés, artista del vidrio y voluntaria que colabora con la Fundación. El Altar y las piletas de agua bendita, (estaban totalmente destrozadas), fueron restauradas por otro voluntario, el escultor Toni Gomila. Peldaños, baldosas y bancos fueron objeto de diversas donaciones al igual que la campana de 1859, procedente del vapor ‘Menorca’, uno de los primeros barcos a vapor de Baleares.
Dado que la Isla del Rey es propiedad del Ayuntamiento, esta sala ha estado considerada como Sala Municipal y en ella se han llevado a cabo actos oficiales tales como firma de convenios, reuniones con diplomáticos, y otros actos similares.
El escultor Leonardo Lucarini hizo donación de su colección al Ayuntamiento quien decidió ubicarla en esta sala y en otras zonas del edificio y jardines.
Dedicada a Menorca Antigua esta sala contiene paneles fotográficos de algunos asentamientos de la Menorca Talayótica. Debido al interés que suscitó esta isla en los siglos XVII y XVIII, la cartografía existente es muy rica y de mucha calidad. Aquí hay unas muestras y reproducciones ampliadas de mapas de esa época.
Es digno de destacar el mosaico que es réplica del original descubierto en 1888 en la basílica paleocristiana (Siglo VI) de la Isla del Rey y que se conserva en el Museo de Menorca. Es fruto de una colaboración entre el Centro Penitenciario de Menorca y voluntarios de la Fundación Hospital Isla del Rey. Igualmente existe la maqueta de la basílica, informada y realizada por el voluntario Antonio Bagur.
En esta sala se exhibe un conjunto de maquetas. Su autor es el voluntario Antonio Bagur.
Entre estas maquetas se encuentran las Torres de defensa de Alcalfar, Son Ganxo y Fornells, la Puerta de la Reina (entrada de la Fortaleza de la Mola) y el Castillo de San Felipe. Asimismo ha reproducido la maqueta de la Isla del Rey, que hizo construir en 1888, el Gobernador de Menorca, General Hipólito Llorente y que se encuentra en el museo de Bellas Artes de Madrid.
La sala también contiene una figuración hecha a base de unas fotografías de voluntarios vestidos de época, con trajes y uniformes, recreando la vida en la Isla del Rey en el S. XVIII.
Hay otras maquetas, obsequio de estudiantes de arquitectura que en su día, hicieron su trabajo de fin de carrera sobre la Isla del Rey.
Es la primera de las 7 salas dedicadas a mobiliario y material médico.
En esta sala hay 16 camas, en vez de las 30 que llegó a haber en las 40 habitaciones del hospital, en el que se alcanzó la cifra de 1.200 camas, a finales del S. XVIII.
Se desconoce si en aquella época el tamaño de las camas era el mismo (véase la altura de las puertas), dado que la estatura media de las personas era menor.
También hay varios orinales, donación de familias y particulares.
Desde su inauguración a principios del siglo XVIII, el hospital contaba con este espacio dedicado al culto anglicano. Lo constituye esta sala anexa a la capilla propiamente dicha.
Conviene recordar que las religiones católica y anglicana, no compartían espacios de culto ni cementerios. De ahí que en este hospital llegase a haber tres capillas: la anglicana, la católica (sala b02) y, posteriormente la de las monjas (también católica) para su uso privado.
También hubo diferencias que afectaron notablemente a la medicina. La posibilidad de diseccionar cadáveres estaba prohibida por la religión católica. No así por la anglicana. De ello se benefició este hospital y facilitó la práctica del Dr. Cleghorn a quien se ha dedicado la sala b12.
Los ingleses gobernaron Menorca durante 3 periodos, en el siglo XVIII.
Esta sala recoge mobiliario, biblioteca, banderas y cuadros relacionados con el Almirante Nelson. Existe una maqueta del H.M.S.Victory, barco en el que murió el Almirante Horacio Nelson en la batalla de Trafalgar. El original, H.M.S Victory, se puede visitar en el Museo Naval de Portsmouth.
En esta Capilla Anglicana dedicada a San Jorge, se puede observar la ausencia de imágenes. Banderas y otros elementos complementan la decoración. Los vitrales han sido realizados por la voluntaria Paz de Andrés.
Quizá es oportuno citar aquí un resumen de lo que ha supuesto el legado de la presencia inglesa para Menorca:
En cuanto a obra civil, el Camí d’en Kane estimuló el comercio entre Mahón y Ciudadela, impulsando el de todos los pueblos del interior, quienes mejoraron cultivos y regadíos.
La introducción de ganado en gran escala para abastecer necesidades portuarias y suministros.
La mejora del Puerto de Mahón, declarado como zona franca, estimuló la actividad industrial y militar en el mismo. La creación de la Base Naval, de este Hospital, la ampliación del Castillo de San Felipe, que llegó a ser una de las fortalezas mas importantes del mundo, fueron algunas de las obras mas significativas junto con la fundación de Es Castell (inicialmente Georgetown). También la concesión de patente de corso a muchos barcos mercantes, permitió el enriquecimiento de sus propietarios, mejorando notablemente las condiciones de vida de la sociedad menorquina.
Se respetó la libertad de cultos y de mercados.
Por otra parte, el estilo inglés en las edificaciones y el mobiliario es un símbolo de su presencia que no alcanzó a otros aspectos culturales dada la diferencia de costumbres, lengua y religión que les distanciaba de la sociedad local.
Financiado por el colegio profesional balear, contiene materiales – mobiliario, sillas antiguas tipo barbería, instrumentos, herramientas y elementos auxiliares. Todo ello aportado por dentistas.
También tiene importante documentación sobre la profesión, a destacar los libros escritos por el Sr. Antonio Vivó en 1900, sobre temas de salud dental.
A partir de esta sala el visitante podrá captar la evolución que la medicina ha experimentado a lo largo de los años. Se nos mostrará instrumental, materiales, aparatos, métodos utilizados, mobiliario clínico y cuanto ha requerido la evolución médica.
No es preciso remontarse a los 300 años de vida de este hospital para captar la importancia de conceptos tales como asepsia, contagios, epidemias, anestesia, rehabilitación, tratamientos, supersticiones, influencia ambiental, etc. y su historia. Aunque la medicina ha existido siempre, el avance de los últimos años es impresionante.
En esta sala se ofrecen muchos materiales aportados por familias de médicos. Se muestran las fotografías de algunos de ellos.
Al igual que en la sala anterior, en las vitrinas se puede encontrar instrumental diverso.
El material que se exhibe en la vitrina central procede de este hospital. Quedó guardado en Mallorca donde se cuidó y luego se devolvió en periodo de recuperación de este edificio.
En estas salas dedicadas a Medicina y Cirugía existen referencias a los Dres. Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez Caramazana de finales del S.XVIII y principios del XIX. En la biblioteca pueden encontrarse textos suyos, biografías y publicaciones.
Más recientes son las referencias a los Dres. Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría o Manuel Sánchez-Rodrigo entre otros, cuyo instrumental ha quedado depositado en estas salas.
Actualmente las cosas son muy distintas. Pero hasta hace pocos años, no empezó a implantarse el estudio radiológico mediante radiografías, en ocasiones con apoyo de interpretación digital y no digamos con sistemas mas avanzados como TAC, PET etc.
En esta sala encontramos los primeros emisores de rayos Roentgen, con una fotografía de las pruebas realizadas por su descubridor, el físico, Wilhem Conrad Roentgen, (primer ganador del Premio Nobel de Física, en 1901, cuyo premio financiero donó a la Universidad y quien, por razones éticas, no quería patentar su descubrimiento).
Se encuentran también equipos de radiología de los Dres. Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo y el del botiquín de GESA, así como delantales de protección.
También hay equipos portátiles de rayos infra-rojos o ultravioleta y otros aparatos eléctricos antiguos de medicina.
Es el estudio, diagnóstico y tratamiento de heridas graves y lesiones que requieren atención médica inmediata. Con esto en mente, verá muchos instrumentos específicos, que incluyen, entre otros, tablillas y tablas de yeso y elementos para el tratamiento de manos, dedos, pies, hombros, codos, rodillas, etc. La sala también cuenta con una camilla de campaña.
Además se muestran las orlas de promoción de 4 generaciones de médicos de la familia Salord. Interesante referencia histórica.
La sala tiene dos objetos que son de interés para los visitantes. El primero es una silla psiquiátrica ‘tranquilizadora’, en la que el paciente está sentado, sobre un agujero, con los pantalones bajados y sus extremidades sujetas mediante correas, mientras un casco de madera, cubre y sujeta su cabeza. De este modo y con el tiempo se calma el paciente. Aislado del exterior no puede ver ni oír, pero sí, respirar y alimentase hasta que se recupera. Este proceso se utiliza para forzar físicamente a un individuo a permanecer sentado en un lugar para evitar lesiones y daños a sí mismo y a los demás.
El segundo objeto, otra pieza interesante diseñada por el Dr. Jonathan M Folz, es una camilla rígida que pende de un único punto. Con esto se evita que los pacientes que se recuperaban de las fracturas sintieran el movimiento del barco. El Dr. Folz fue el cirujano jefe de la Armada estadounidense que desde 1815 y durante casi 30 años tuvo su base en el Puerto de Mahón. El Dr. Folz pasó tres años en Menorca, tiempo durante el cual escribió sus experiencias en un libro que ha sido traducido y reeditado por la Fundación.
Dentro de esta sala dedicada a traumatología, también se encuentra una parte importante de la Biblioteca Científica del Dr. Luis Munuera Martínez, especializado en Cirugía Ortopédica y Traumatológica, materia en la que fue Catedrático-Profesor de la Universidad Autónoma de Madrid, Jefe de servicio del Hospital La Paz, Investigador y durante muchos años, Presidente de SECOT (Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatológica). La biblioteca, fue donada por su viuda, Dª Amalia Trabanco, quien, en una visita a la Isla del Rey apreció la idoneidad del lugar, para confiar la fuente de muchas horas de estudio.
Esta sala está dedicada al médico escocés George Cleghorn que, durante 13 años, estuvo asignado como cirujano, al 22 regimiento de infantería con base en Menorca. Profundizó en estudios de anatomía y, realizó múltiples disecciones y exámenes post mortem, conclusiones que le llevaron a impartir muchas conferencias y clases magistrales.
Ya desde la antigüedad el “Corpus Hypocraticum” recomendaba que, para conocer un lugar, era necesario estudiar sus condiciones medioambientales, clima, aguas, alimentación, epidemias y forma de vida. Esto lo hicieron las Topografías Medicas y, dado que Menorca fue objeto de muchas presencias y varias dominaciones, médicos que formaban parte de ellas dejaron sus escritos en forma de las mencionadas “Topografías”.
Fue el caso del escocés Dr. Cleghorn cuya obra principal “Observaciones sobre las enfermedades epidémicas en Menorca desde el año 1744 hasta 1749” es un magnífico ejemplo. De este libro publicado en 1751 se hicieron 8 ediciones, 5 en Inglaterra, 2 en Estados Unidos y una traducción al alemán. La Fundación Hospital Isla del Rey lo tradujo y editó en castellano en 2009.
Otros libros también publicados por la Fundación fueron los escritos por los Dres. Españoles Hernández Morejón, Rodriguez Caramazana, el francés Dr. Passerat de la Chapelle, o el estadounidense Dr. Johnathan Foltz.
La visita de estas dos salas conviene iniciarla por la b14 y pasar luego a la b13.
Con respecto a esta sala se puede ver la reproducción, a tamaño natural, de la bomba Fritz X1400 que causó el hundimiento del acorazado Roma. Se trataba del primer dispositivo, con control remoto, de la historia.
También se muestran uniformes de la Armada italiana y el de la Armada española que se suministró a los náufragos que necesitaron ropa.
Se ha reconstruido el interior de un buque de guerra, con todo lo que constituía el mobiliario esencial con el que vivían los marineros.
Hay una taquilla que contiene algunos uniformes auténticos de miembros de la tripulación. Fotografías y documentales sobre el Roma, el Pegaso y el Impetuoso, barcos de la escuadra italiana, completan la historia.
En 1943, a finales de la segunda guerra mundial, se produjo un episodio que afectó profundamente a la ciudad de Mahón y particularmente a este hospital.
Los hechos fueron los siguientes: la Italia fascista, ya vencida, había llegado a un armisticio con los aliados que exigía la entrega de la flota. El 9 de septiembre de 1943, una escuadra naval italiana de 22 barcos navegaba rumbo a la base de La Maddalena, en Cerdeña, cuando la fuerza aérea alemana, contraria a ese armisticio, les atacó en el Estrecho de Bonifacio. Era la primera vez en que se utilizaban bombas controladas por radio.
Dos bombas cayeron sobre el Acorazado Roma, buque insignia de la escuadra. Una de ellas en la Santa Bárbara lo que provocó la explosión y el rápido hundimiento del barco. De sus 2021 marineros, 1393 perdieron la vida y descansan en el fondo del mar. Siete barcos de la escuadra recogieron a 622 náufragos y pusieron rumbo a las Islas Baleares, ya que éstas pertenecían a un país oficialmente neutral y era conocido por muchos oficiales italianos de la flota que habían participado en la Guerra Civil española.
En la mañana del 10 de septiembre, casi 2000 personas llegaron a Menorca la cual era conocida por su Puerto y su Hospital Militar bien equipado y capaz de tratar a sus heridos. Médicos y enfermeras, con las Hermanas de la Caridad, se encontraron ante una emergencia excepcional. Muchos de los llegados estaban gravemente heridos o quemados, desnudos e incluso sin piel. 13 habían fallecido en el viaje y otros 13 murieron en el hospital. Estos fueron los 26 caídos del Roma, los únicos que pudieron ser enterrados en un cementerio, en Mahón. Los heridos fueron atendidos y cuidados en el Hospital.
Los llegados quedaron confinados en Mahón, hasta enero de 1944, en que los náufragos fueron trasladados a Caldas de Malavella. Los barcos con sus tripulaciones, permanecieron retenidos en el puerto de Mahón hasta el 25 de enero de 1945.
Durante esos 16 meses los marineros italianos hicieron amistad con las familias menorquinas que les habían recibido. Algunas bodas surgieron como consecuencia de esa relación.
Italia, tanto a nivel oficial como personal, ha expresado reiteradamente su gratitud por la ayuda recibida de los amigos españoles. Barcos de la Armada italiana, incluido el buque-escuela Americo Vespuccio o el Palinuro a menudo visitan este puerto, la Isla del Rey y el Mausoleo del Roma, en el cementerio de Mahón.
En esta sala encontramos muchas fotografías. Casi 300 fotos de los marineros junto con las banderas de las regiones, provincias y ciudades italianas de donde procedían. Se recuerda a los médicos y enfermeras que les atendieron y a Mama Mahón, como los marineros llamaban a Fortuna Novella, italiana de Carloforte y viuda de un menorquín, que vivía en Mahón y que actuó con los marineros, como una madre. Les abría las puertas de su casa a todos, les atendía, escuchaba y consolaba.
El elemento principal de esta sala, el modelo a escala 1:100 del Acorazado Roma, es el trabajo personal de un voluntario italiano, Mario Cappa, promotor a su vez de este pequeño museo que alberga numerosos recuerdos obtenidos a base de años de esfuerzo e investigación.
En una esquina, mirando idealmente a las Bocas de Bonifacio, sobre un atril de granito, regalo de Cerdeña, el libro de los caídos. En una vitrina recuerdos y objetos que pertenecieron a los náufragos y sus salvadores.
El Acorazado ROMA fue el último barco encontrado de los hundidos en la segunda guerra mundial. Fue el ingeniero italiano Guido Gay quien en 2012, después de 10 años de investigación y búsqueda, lo detectó a 1200 m de profundidad. Estaba partido en dos fragmentos a 600 m uno de otro. Anteriormente, para encontrarlo, se habían producido numerosos intentos frustrados, por parte de entidades públicas y privadas, italianas y extranjeras.
Esta sala quiere recrear, a partir de fotos y recuerdos personales, un laboratorio de análisis clínicos de mitad del siglo XX. En él se definen tres espacios diferentes: una zona de toma de muestras y atención del paciente, otra de despacho y biblioteca del analista y una zona de trabajo en la que hay una mesa con distinto utillaje, aparatos y reactivos.
No se ha podido instalar en el lugar original porque en él hay un transformador.
La iluminación ha sido financiada por el Colegio Oficial de Farmacéuticos de las Islas Baleares. Se conservan planos de construcción del laboratorio del año 1941 y una foto al microscopio del doctor ALFREDO SORO GUARDIOLA, médico militar que ejercía como anestesista y analista en el mismo hospital.
El laboratorio contiene mobiliario, instrumental, utillaje, libros y otros objetos de gran valor procedentes de varias colecciones de las que podemos destacar.
De CARMEN PUNTAS COMELLA, primera analista del hospital Virgen de Monte Toro, la orla de su promoción de la Facultad de Farmacia de Barcelona (1941-1942), una estufa de cultivos y un autoclave, además de instrumental y reactivos procedentes de su laboratorio privado.
De SIMÓN SINTAS RODRÍGUEZ, biólogo especialista en análisis clínicos, una cámara de Fuchs-Rosenthal y una de Neubauer, dos aparatos de micro-sedimentación, y entre otras cosas un curioso contador de leucocitos y unas láminas hematológicas enmarcadas.
Todo el mobiliario y material de la zona de toma de muestras procede de la consulta del médico de Ciutadella LAUREANO LÓPEZ MARQUÉS.
Del farmacéutico-analista de Ciutadella, FRANCESC MARTÍ CAMPS, exponemos un microscopio binocular, una balanza de precisión y mucho material, reactivos y bibliografía procedente tanto de su laboratorio privado como del Laboratorio Biostasis que fundó en 1974 con los también farmacéuticos Joan Lluis Hernández Pons y M Gràcia Seguí Puntas.
De JOAN MIR SIERRA, farmacéutico de Llucmajor, hemos recibido varios aparatos y diversas preparaciones hematológicas.
Del fondo del Colegio de Farmacéuticos de las Islas Baleares proceden, un autoclave de grandes dimensiones, un hemómetro, un viscosímetro, un colorímetro y unos archivadores con fichas de sustancias y técnicas de laboratorio.
Hay que agradecer a todos los donantes que hemos citado, y a todos los que han hecho pequeñas aportaciones, su generosidad al contribuir a enriquecer este espacio que debe servir para mostrar la visión de un laboratorio de hace casi cien años y a la vez conservar todo este patrimonio científico que de otra manera podría perderse de forma irremediable.
Esta sala fue inicialmente la cocina de la casa del gobernador británico.
Hoy en día esta sala, dedicada a la biología marina y en especial a la malacología, alberga una magnífica colección de conchas marinas de excepcional calidad. Esta sala está financiada en gran parte por la periodista Mercedes Milà.
Se inició en 2006 con las aportaciones de conchas de la familia Pabst. Esta colección se incrementó con las aportaciones del Dr. José Manuel Ramos Alexiades (fallecido en 2011), bien conocido en Es Castell, a quien se debe este magnífico trabajo de investigación efectuado con gran rigor y conocimiento.
La colección del Dr. Ramos consta de unas 5.000 conchas catalogadas, algunas de muy rara obtención, piezas singulares de excepcional belleza, fósiles y muestras de arenas procedentes de playas de toda la isla y de otras costas.
Además acompaña a esta colección una biblioteca específica sobre la materia en cuestión. La sala cuenta además con colecciones de otros donantes como Ilona Wenck y con conchas, minerales y fósiles de múltiples procedencias y aportaciones.
Hay que destacar la aportación de la bióloga marina Rita Pabst quien además de depositar su colección privada en esta sala, dedicó mucho tiempo y esfuerzo a su creación y cuidado.
Esta sala, como su nombre indica, reúne las donaciones y depósito de libros que han permitido dotar al antiguo hospital de la Isla del Rey de una biblioteca digna.
Es cierto que cada vez menos el conocimiento nos llega a través de los libros. El mundo digital se ocupa de ello. Pero la Fundación no solo persigue la recuperación de edificios y conservación de espacios sino también procura hurgar en la historia y rescatar cuanto tiene que ver con el lugar y la circunstancia del momento elegido. Y ahí los libros son los que mejor nos acompañan en el intento.
En esta biblioteca contamos, en 2020, con casi 7.000 ejemplares, muchos de ellos de varios tomos, en los que se encuentra, fundamentalmente, la historia y ciencia médica, la naturaleza e historia relacionada con Menorca y publicaciones de quienes han estado en la Isla como ocupantes, visitantes o simplemente interesados en ella. Existen fascículos temporales de una determinada época que no es fácil encontrar. Existen algunas colecciones singulares, como por ejemplo la que reúne libros de o sobre Ramón y Cajal.
También tenemos en el centro de la sala, en un expositor, los libros publicados por la Fundación. Tienen que ver con la historia de este hospital, de su recuperación, del voluntariado que la hizo posible. Igualmente se ha publicado la visión que nos ofrecen en sus topografías, varios médicos de diversas nacionalidades. respecto a Menorca su naturaleza y sociedad.
Desde la Web isladelrey.es puede accederse a la base de datos de la biblioteca.
Además de los gastos habituales que exige recuperar una sala, aquí hubo que reponer la vigas 1, 3, 5 y última, que habían sido expoliadas.
Encontramos materiales donados por farmacias y familiares de farmacéuticos. A destacar dos armarios de la antigua farmacia Maspoch de Mahón (1920). (Anécdota: al ser, el mayor, de una pieza, y no caber por la puerta ni por la ventana, para introducirla en la sala, hubo que desmontar parte de la pared de la ventana y reconstruirla de nuevo).
Hay una buena colección de medicamentos antiguos, objetos y material de laboratorio procedentes de diversas farmacias, entre ellas la de Es Castell, la Seguí (Mahón 1907), y la Mercadal (Mahón 1920). De esta última procede también una valiosa colección de 170 frascos.
También puede verse la orla de la facultad de farmacia de Barcelona de 1925, en la que aparece Dª Catalina Llabrés, primera farmacéutica menorquina. En la misma orla figura como profesor el Dr. Pius Font y Quer, botánico, que fue farmacéutico militar de este hospital entre 1913 y 1914. Y de la misma farmacia procede la caja registradora.
La restauración de la sala fue financiada por el Colegio de farmacéuticos de Baleares y la Cooperativa Farmacéutica menorquina (Cofarme).
Conviene recordar que los primeros laboratorios farmacéuticos surgen en el siglo XX. Hasta entonces el trabajo se efectuaba en las boticas. Durante mucho tiempo a base de productos naturales puesto que las primeras síntesis de productos, así como los estudios moleculares se inician hacia finales del XIX.
En esta sala podemos observar distintas colecciones de medicamentos antiguos, diversos utensilios de farmacia y de laboratorio así como herramientas y procedimientos que se utilizaban, como el dosificador de compuestos, moldes de supositorios, balanzas de precisión, y utensilios de vidrio para laboratorio.
Igualmente cabe destacar la zona dedicada a la antigua farmacia Llull de Sineu (Mallorca) fundada el año 1899 en la que podemos encontrar una completísima colección de libros, material y utensilios.
Esta sala abovedada está dedicada a evocar la botica del hospital de acuerdo con el ‘Formulario Cirujico’. Se trata de un libro editado en 1808 en Mahón y conservado en el Museo de Menorca.
Este documento histórico redactado por el entonces director médico del hospital, Dr. Rodríguez Caramazana (en Menorca de 1802 a 1831), va dirigido al boticario mayor del mismo, D. Juan Clarós.
-Comienza con la visita de botica, esto es, la relación de instrumentos, pesos y medidas (libras, onzas, dracmas, escrúpulos y granos) de la época, que debían encontrarse en la botica.
-A continuación, se relacionan todas las substancias vegetales, minerales o animales que debía almacenar la farmacia y las preparaciones farmacéuticas (jarabes, infusiones, pociones, emplastos, gargarismos, etc.) con las instrucciones de preparación y conservación.
-Finalmente aparece todo un capítulo dedicado a las advertencias para un buen uso de este formulario y mejor asistencia de los enfermos.
En el año 2014 se realizó una edición facsímil de este documento con prólogo de la Dra. Carmona, catedrática de Historia de la Farmacia de la Universidad de Barcelona.
La Fundación tuvo conocimiento de que esta imprenta iba a cerrarse y de que sus propietarios querían vender las máquinas. En los años 2006, 2007 se estudió el tema y en 2008 se decidió su adquisición.
Es evidente que el mundo de la imprenta había cambiado totalmente con la llegada de la informática y la digitalización. Pero era una excelente oportunidad para añadir al museo algo realmente interesante que podía mostrar un proceso desaparecido después de mas de quinientos años de vida desde su invento por Johanes Guttenberg en 1440.
El Ayuntamiento de Es Castell decidió patrocinar la sala y mostrar los materiales y máquinas que desde 1905 se habían estado utilizando en su vecina imprenta.
Fue complejo el proceso de instalación en la Isla del Rey puesto que hubo que adecuar el espacio, trasladar por mar y tierra las pesadas máquinas, instalarlas, uscar recambios, repararlas y ponerlas nuevamente en funcionamiento.
Por otra parte, a la Isla no llegaba corriente eléctrica y se empezó a funcionar con un generador donado por la Autoridad Portuaria, al que había que suministrar el gasóleo mediante garrafas transportadas a mano.
Actualmente esa fase está superada y se instaló el cable coaxial facilitado por Red Electrica de España que da servicio de electricidad trifásica y fibra óptica con lo que se cubren todas las necesidades.
En la visita podrá apreciarse cómo se trabajaba en la confección de textos, maquetación, impresión y prensado en papel etc.
Ocupa la totalidad de los parterres del patio central del hospital y el situado frente al ala sur del edificio.
JARDÍN DE PLANTAS MEDICINALES
Creado el año 2007 a iniciativa de los farmacéuticos con la colaboración del GOB. En él se encuentran representadas muchas de las plantas, cultivadas o importadas, que debían utilizarse en el hospital (ver el tríptico informativo con el nombre y situación de todas las especies). La selección se ha hecho en base a distintos documentos entre los que podemos destacar:
-Observations on the epidemical diseases of Minorca from the year 1744 to 1749 de George Cleghorn publicado el año 1751 en Londres.
-Formulario cirujíco para uso del hospital militar de Mahón de Manuel Rodríguez Caramazana, publicado en Mahón en 1808
JARDÍN ETNOBOTÁNICO
Creado el año 2011 en base a un proyecto del botánico Pere Fraga.
En la elaboración de la propuesta se han tenido en cuenta dos aspectos primordiales, que tengan un valor didáctico de la flora menorquina para los visitantes y un interés para la conservación de la flora autóctona en un contexto histórico como el de este hospital.
La selección de plantas se ha hecho valorando su función ornamental teniendo en cuenta las texturas, colores, hábitos de crecimiento y floración de las diferentes especies.
También se han incluido plantas caracterizadas por su utilidad como materias primas, especies amenazadas o con propiedades nutricionales evitando en todo caso las especies invasoras o las que requieren un elevado consumo de recursos en su mantenimiento.
El jardín está financiado por la empresa ARTIEM
L'Illa de Rei és un petit illot, situat al centre del Port de Maó, que deu el seu nom a el fet d'haver estat la primera terra menorquina que va trepitjar el rei Alfons III quan va voler conquerir Menorca de mans dels musulmans que l'ocupaven.
El port de Maó adquireix la seva importància en el segle XVIII amb l'auge de la navegació, de manera que va ser un espai cobejat per algunes potències europees, principalment angleses i franceses, els qui el van ocupar en diverses ocasions. Durant una d'aquestes dominacions angleses, es va construir l'edifici destinat a hospital, que ha arribat als nostres dies.
L'Hospital va iniciar la seva construcció en 1711 durant la primera dominació anglesa, però va ser en 1722 quan es va dur a terme l'expropiació de la illa de Rei amb la idea que fos un Hospital Naval per atendre els malalts de l'armada anglesa.
En 1802 Menorca va ser retornada a la Corona Espanyola (sota el Tractat d'Amiens). L'Hospital, llavors pas a ser Hospital Militar i va continuar prestant servei a el personal de diverses Armades que van actuar a la Mediterrània, com l'Americana, l'Holandesa, la Italiana, (aquesta última durant la segona guerra mundial), Francesa, Anglesa, Russa i Alemanya.
Va perllongar la seva vida útil fins a 1964 en què l'hospital va ser traslladat a la ciutat de Maó i l'edifici va quedar evacuat i abandonat. Des de l'any 2004 l'Associació "Amics de l'Illa de l'Hospital" que ha donat lloc a la "Fundació Hospital de l'Illa del Rei" salvaguarda l'illa i el seu contingut.
El 1888 es van descobrir les restes d'una basílica Paleocristiana que data de segle VI. Es va declarar Monument Històric i Arqueològic de caràcter Nacional. Aquest descobriment va posar de manifest que l'illa havia estat habitada des de l'antiguitat.
Dedicada a sagristia és annexa a la capella catòlica que ocupa la següent sala. Aquí es troben diversos objectes de caràcter religiós, fruit de donacions.
Criden l'atenció les capelles reduïdes que fa anys s'exhibien a les cases particulars, algunes permanentment i altres es traslladaven de casa en casa, als segles XIX i XX, i s'utilitzaven com altar privat. Es creu que eren de disseny francès.
També hi ha altres objectes com ara llibres, calzes, draps, petits retaules, creus, canelobres, làmines, rosaris, imatges i una casulla brodada en or.
Dedicada a Sant Carles Borromeu, aquesta capella es va inaugurar en 1784 dos anys després de la presa de Menorca pel Duc de Crillón.
Consagrada al culte catòlic, ja que l'existent a l'hospital era i és anglicana, es va dedicar a Sant Carles en honor del rei d'Espanya, que en aquell moment era Carles III. Després del llarg període de 40 anys d'abandonament, va ser beneïda de nou el 28-01-2008, en un acte solemne presidit pel Bisbe Monsenyor Piris.
La reconstrucció de la capella va ser patrocinada per D. Santiago Pons Quintana. S'hi trobaran plaques commemoratives, al sostre, frescos amb tetramorf (símbols dels quatre evangelistes), imatges com la de Sant Carles, (obsequi d'un mariner italià) i un Calvari del Segle XVII.
Els vitralls han estat realitzats per Paz de Andrés, artista del vidre i voluntària. L'Altar i les piques d'aigua beneïda, (estaven totalment destrossades), van ser restaurades per un altre voluntari, l'escultor Toni Gomila. Esglaons, rajoles i bancs van ser objecte de diverses donacions a l'igual que la campana de 1859, procedent del vapor 'Menorca', un dels primers vaixells a vapor de Balears.
Atès que l'Illa del Rei és propietat de l'Ajuntament, aquesta sala ha estat considerada com Sala Municipal i en ella s'han dut a terme actes oficials com ara signatura de convenis, reunions amb diplomàtics, i altres actes similars.
L'escultor Leonardo Lucarini va fer donació de la seva col·lecció a l'Ajuntament qui va decidir ubicar-la en aquesta sala i en altres zones de l'edifici i jardins.
Dedicada a Menorca Antiga aquesta sala conté panells fotogràfics d'alguns assentaments de la Menorca Talaiòtica. A causa de l'interès que va suscitar aquesta illa en els segles XVII i XVIII, la cartografia existent és molt rica i de molta qualitat. Aquí hi ha unes mostres i reproduccions ampliades de mapes d'aquesta època.
És digne de destacar el mosaic que és rèplica de l'original descobert el 1888 a la basílica paleocristiana (Segle VI) de l'illa de Rei i que es conserva al Museu de Menorca. És fruit d'una col·laboració entre el Centre Penitenciari de Menorca i voluntaris de la Fundació Hospital Illa de Rei. Igualment hi ha la maqueta de la basílica, informada i realitzada pel voluntari Antonio Bagur.
En aquesta sala s'exhibeix un conjunt de maquetes. El seu autor és el voluntari Antonio Bagur.
Entre aquestes maquetes es troben les Torres de defensa d'Alcalfar, Son Ganxo i Fornells, la Porta de la Reina (entrada de la Fortalesa de la Mola) i el Castell de Sant Felip. Així mateix ha reproduït la maqueta de l'Illa de Rei, que va fer construir el 1888, el Governador de Menorca, general Hipólito Llorente i que es troba al museu de Belles Arts de Madrid.
La sala també conté una figuració feta a base d'unes fotografies de voluntaris vestits d'època, amb vestits i uniformes, recreant la vida a la Illa de Rei al segle XVIII.
Hi ha altres maquetes, obsequi d'estudiants d'arquitectura que en el seu dia, van fer el seu treball de fi de carrera sobre l'Illa de Rei.
És la primera de les 7 sales dedicades a mobiliari i material mèdic. En aquesta sala hi ha 16 llits, en comptes de les 30 que va arribar a haver a les 40 habitacions de l'hospital, en què es va assolir la xifra de 1.200 llits, a finals de la S. XVIII.
Es desconeix si en aquella època la mida dels llits era el mateix (vegeu l'altura de les portes), atès que l'alçada mitjana de les persones era menor.
També hi ha diversos orinals, donació de famílies i particulars.
Des de la seva inauguració a principis d'segle XVIII, l'hospital comptava amb aquest espai dedicat al culte anglicà. Ho constitueix aquesta sala annexa a la capella pròpiament dita.
Convé recordar que les religions catòlica i anglicana, no compartien espais de culte ni cementiris. Per aquest motiu en aquest hospital arribés a haver-hi tres capelles: l'anglicana, la catòlica (sala b02) i, posteriorment la de les monges (també catòlica) per al seu ús privat.
També hi va haver diferències que van afectar notablement a la medicina. La possibilitat de disseccionar cadàvers estava prohibida per la religió catòlica. No així per l'anglicana. D'això es va beneficiar aquest hospital i va facilitar la pràctica del Dr. Cleghorn a qui s'ha dedicat la sala b12.
Els anglesos van governar Menorca durant 3 períodes, al segle XVIII.
Aquesta sala recull mobiliari, biblioteca, banderes i quadres relacionats amb l'Almirall Nelson. Hi ha una maqueta del H.M.S. Victory, vaixell en què va morir l'Almirall Horacio Nelson a la batalla de Trafalgar. L'original, H.M.S Victory, es pot visitar al Museu Naval de Portsmouth.
En aquesta Capella Anglicana dedicada a Sant Jordi, es pot observar l'absència d'imatges. Banderes i altres elements complementen la decoració. Els vitralls han estat realitzats per la voluntària Paz de Andrés.
Potser és oportú citar aquí un resum del que ha suposat el llegat de la presència anglesa per a Menorca:
Pel que fa a obra civil, el Camí d'en Kane va estimular el comerç entre Maó i Ciutadella, impulsant el de tots els pobles de l'interior, els qui van millorar cultius i regadius.
Es va produir la introducció de bestiar en gran escala per abastir necessitats portuàries i subministraments.
La millora del Port de Maó, declarat com a zona franca, va estimular l'activitat industrial i militar al mateix. La creació de la Base Naval, la construcció d'aquest Hospital, l'ampliació del Castell de Sant Felip, que va arribar a ser una de les fortaleses més importants del món, van ser algunes de les obres més significatives juntament amb la fundació del poble d'Es Castell (inicialment Georgetown).
També la concessió de patent de cors a molts vaixells mercants, va permetre l'enriquiment dels seus propietaris, millorant notablement les condicions de vida de la societat menorquina.
Es va respectar la llibertat de cultes i de mercats.
D'altra banda, l'estil anglès a les edificacions i el mobiliari és un símbol de la seva presència que no va aconseguir a altres aspectes culturals donada la diferència de costums, llengua i religió que els distanciava de la societat local.
Finançat pel col·legi professional balear, conté materials - mobiliari, cadires antigues tipus barberia, instruments, eines i elements auxiliars. Tot això aportat per dentistes.
També té important documentació sobre la professió, a destacar els llibres escrits pel Sr. Antonio Vivó en 1900, sobre temes de salut dental.
A partir d'aquesta sala el visitant podrà copsar l'evolució que la medicina ha experimentat al llarg dels anys. Se'ns mostrarà instrumental, materials, aparells, mètodes utilitzats, mobiliari clínic i com ha requerit l'evolució mèdica.
No cal remuntar-se als 300 anys de vida d'aquest hospital per captar la importància de conceptes com ara asèpsia, contagis, epidèmies, anestèsia, rehabilitació, tractaments, supersticions, influència ambiental, etc. i la seva història.
Tot i que la medicina ha existit sempre, l'avanç dels últims anys és impressionant.
En aquesta sala s'ofereixen molts materials aportats per famílies de metges. Es mostren les fotografies d'alguns d'ells.
A l'igual que a la sala anterior, en les vitrines es pot trobar instrumental divers.
El material que s'exhibeix a la vitrina central procedeix d'aquest hospital. Va quedar guardat a Mallorca on es va cuidar i després es va tornar en període de recuperació d'aquest edifici.
En aquestes sales dedicades a Medicina i Cirurgia ha referències als Drs. Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez Caramazana de finals de l'S.XVIII i principis de l'XIX. A la biblioteca es poden trobar textos seus, biografies i publicacions.
Més recents són les referències als Drs. Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría o Manuel Sánchez-Rodrigo entre d'altres, el instrumental ha quedat dipositat en aquestes sales.
Actualment les coses són molt diferents. Però fins fa pocs anys, no va començar a implantar-se l'estudi radiològic mitjançant radiografies, en ocasions amb suport d'interpretació digital i no diguem amb sistemes més avançats com TAC, PET etc.
En aquesta sala trobem els primers emissors de raigs Roentgen, amb una fotografia de les proves realitzades pel seu descobridor, el físic, Wilhem Conrad Roentgen, (el primer guanyador del Premi Nobel de Física, el 1901. . L’import del premi al va donar a la Universitat i per raons ètiques, no volia patentar el seu descobriment).
Es troben també equips de radiologia dels Drs. Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo i el botiquín de GESA, així com davantals de protecció.
També hi ha equips portàtils de raigs infra-vermells o ultraviolada i altres aparells elèctrics antics de medicina.
És l'estudi, diagnòstic i tractament de ferides greus i lesions que requereixen atenció mèdica immediata. Amb això en ment, veurà molts instruments específics, que inclouen, entre d'altres, tauletes i taules de guix i elements per al tractament de mans, dits, peus, espatlles, colzes, genolls, etc. La sala també compta amb una llitera de campanya.
A més es mostren les orles de promoció de 4 generacions de metges de la família Salord. Interessant referència històrica.
La sala té dos objectes que són d'interès per als visitants. El primer és una cadira psiquiàtrica 'tranquil·litzadora', en què el pacient està assegut, sobre un seient foradat, amb els pantalons baixats i les seves extremitats subjectes mitjançant corretges, mentre un casc de fusta, cobreix i subjecta el seu cap. D'aquesta manera i amb el temps es calma el pacient. Aïllat de l'exterior no pot veure ni sentir, però sí, respirar i se'l pot alimentar fins que es recupera. Aquest procés s'utilitza per forçar físicament a un individu a romandre assegut en un lloc per evitar lesions i danys a si mateix i als altres.
El segon objecte, una altra peça interessant dissenyada pel Dr. Jonathan M. Folz, és una llitera rígida que penja d'un únic punt. Amb això s'evita que els pacients que es recuperaven de les fractures sentissin el moviment del vaixell. El Dr. Folz va ser el cirurgià cap de l'Armada nord-americana que des de 1815 i durant gairebé 30 anys va tenir la seva base en el Port de Maó. El Dr Folz va passar tres anys a Menorca, temps durant el qual va escriure les seves experiències en un llibre que ha estat traduït i reeditat per la Fundació.
Dins d'aquesta sala dedicada a traumatologia, també es troba una part important de la Biblioteca Científica del Dr. Luis Munuera Martínez, especialitzat en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica, matèria en la qual va ser catedràtic-Professor de la Universitat Autònoma de Madrid, cap de servei del Hospital La Paz, investigador i durant molts anys, President de SECOT (Societat Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica). La biblioteca, va ser donada per la seva vídua, la Sra Amalia Trabanco, qui, en una visita a l'Illa de Rei va apreciar la idoneïtat de el lloc, per confiar la font de moltes hores d'estudi.
Aquesta sala està dedicada al metge escocès George Cleghorn que, durant 13 anys, va estar assignat com a cirurgià, al 22 regiment d'infanteria amb base a Menorca. Va aprofundir en estudis d'anatomia i, va realitzar múltiples disseccions i exàmens post mortem, conclusions que van portar a impartir moltes conferències i classes magistrals.
Ja des de l'antiguitat el "Corpus Hypocraticum" recomanava que, per conèixer un lloc, era necessari estudiar-ne les condicions mediambientals, clima, aigües, alimentació, epidèmies i forma de vida. Això ho van fer les topografies Mèdicas i, atès que Menorca va ser objecte de moltes presències i diverses dominacions, metges que formaven part d'elles van deixar els seus escrits en forma de les esmentades "Topografies".
Va ser el cas de l'escocès Dr. Cleghorn l'obra principal "Observacions sobre les malalties epidèmiques a Menorca des de l'any 1744-1749" és un magnífic exemple. D'aquest llibre publicat en 1751 es van fer 8 edicions, 5 a Anglaterra, 2 a Estats Units i una traducció a l'alemany. La Fundació Hospital Illa de Rei el va traduir i editar en castellà el 2009.
Altres llibres també publicats per la Fundació van ser els escrits pels Drs. Espanyols Hernández Morejón, Rodriguez Caramazana, el francès Dr. Passerat de la Chapelle, o el nord-americà Dr. Johnathan Foltz.
La visita d'aquestas dues sales convé iniciarla per la b14 i seguir després per la b13.
Pel que fa a aquesta sala es pot veure la reproducció, a mida natural, de la bomba Fritz X1400 que va causar l'enfonsament del Cuirassat Roma. Es tractava del primer dispositiu, amb control remot, de la història.
També es mostren uniformes de l'Armada italiana i el de l'Armada espanyola que es va subministrar als nàufrags que van necessitar roba.
S'ha reconstruït l'interior d'un vaixell de guerra, amb tot el que constituïa el mobiliari essencial amb què vivien els mariners.
Hi ha una taquilla que conté alguns uniformes autèntics de membres de la tripulació.
Fotografies i documentals sobre el Roma, el Pegaso i el Impetuoso, vaixells de l'esquadra italiana, completen la història.
El 1943, a la fi de la segona guerra mundial, es va produir un episodi que va afectar profundament a la ciutat de Maó i particularment a aquest hospital.
Els fets van ser els següents: la Itàlia feixista, ja vençuda, havia arribat a un armistici amb els aliats que exigia el lliurament de la flota. El 9 de setembre de 1943, una esquadra naval italiana de 22 vaixells navegava rumb a la base de La Maddalena, a Sardenya, quan la força aèria alemanya, contrària a aquest armistici, els va atacar a l'Estret de Bonifacio. Era la primera vegada en què s'utilitzaven bombes controlades per ràdio.
Dues bombes van caure sobre el Cuirassat Roma, vaixell insígnia de l'esquadra. Una d'elles a la Santa Bàrbara el que va provocar l'explosió i el ràpid enfonsament del vaixell. Dels seus 2021 mariners, 1393 van perdre la vida i descansen al fons de la mar. Set vaixells de l'esquadra van recollir a 622 nàufrags i van posar rumb a les Illes Balears, ja que aquestes pertanyien a un país oficialment neutral i era conegut per molts oficials italians de la flota que havien participat en la Guerra Civil espanyola.
En el matí d'el 10 de setembre, gairebé 2000 persones van arribar a Menorca la qual era coneguda per el seu Port i el seu Hospital Militar ben equipat i capaç de tractar els seus ferits. Metges i infermeres, amb les Germanes de la Caritat, es van trobar davant d'una emergència excepcional. Molts dels arribats estaven greument ferits o cremats, nus i fins i tot sense pell. 13 havien mort en el viatge i altres 13 van morir a l'hospital. Aquests van ser els 26 caiguts del Roma, els únics que van poder ser enterrats en un cementiri, a Maó. Els ferits van ser atesos i cures a l'Hospital.
Dels arribats alguns van quedar confinats a Maó, fins a gener de 1944, en què van ser traslladats a Caldes de Malavella. Els vaixells amb les seves tripulacions, van romandre retinguts al port de Maó fins el 25 de gener de a 1945.
Durant aquests 16 mesos els mariners italians van fer amistat amb les famílies menorquines que els havien rebut. Algunes noces van sorgir com a conseqüència d'aquesta relació.
Itàlia, tant a nivell oficial com personal, ha expressat reiteradament la seva gratitud per l'ajuda rebuda dels amics espanyols. Vaixells de l'Armada italiana, inclòs el vaixell-escola Amerigo Vespucci o el Palinuro sovint visiten aquest port, l'Illa de Rei i el Mausoleu de l'Roma, al cementiri de Maó.
En aquesta sala trobem moltes fotografies. Gairebé 300 fotos dels mariners juntament amb les banderes de les regions, províncies i ciutats italianes d'on van venir. Es recorda als metges i infermeres que els van atendre i a Mama Maó, com els mariners anomenaven a Fortuna Novella, italiana de Carloforte i vídua d'un menorquí, que vivia a Maó i que va actuar amb els mariners, com una mare. Els obria les portes de casa a tots, els atenia, escoltava i consolava.
L'element principal d'aquesta sala, el model a escala 1: 100 del Cuirassat Roma, és el treball personal d'un voluntari italià, Mario Cappa, promotor al seu torn d'aquest petit museu que alberga nombrosos records obtinguts a base d'anys d'esforç i investigació.
En una cantonada, mirant idealment a les Boques de Bonifacio, sobre un faristol de granit, regal de Sardenya el llibre dels caiguts. En una vitrina records i objectes que van pertànyer als nàufrags i els seus salvadors.
El Cuirassat ROMA va ser l'últim vaixell trobat dels enfonsats en la segona guerra mundial. Va ser l'enginyer italià Guido Gay qui en 2012, després de 10 anys d'investigació i recerca, el va detectar a 1200 m de profunditat. Estava partit en dos fragments a 600 m un de l'altre. Anteriorment, per trobar-lo, s'havien produït nombrosos intents frustrats, per part d'entitats públiques i privades, italianes i estrangeres.
Aquesta sala vol recrear, a partir de fotos i records personals, un laboratori d’anàlisis clíniques corresponent a meitats del segle XX, definint tres espais diferents: zona de presa de mostres i atenció del pacient, zona de despatx i biblioteca de l’analista i zona de treball amb un gran taulell amb utillatge, aparells i reactius.
Malauradament no s’ha pogut instal·lar en el mateix lloc que ocupava abans de l’abandonament de l’hospital degut a que actualment s’hi troba el transformador . S’ha situat doncs en una sala amb volta de la planta baixa dedicada a diferents temes sanitaris.
La il·luminació ha estat finançada pel Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears. Es conserven els plànols per a les obres de construcció del laboratori de l’any 1941 i una foto observant el microscopi del doctor ALFREDO SORO GUARDIOLA que era metge militar i exercia com anestesista i analista en el mateix hospital.
El laboratori conté una gran quantitat de mobiliari, instrumental, utillatge, llibres i altres objectes de gran valor provinents de diverses col·leccions de les que cal destacar.
De CARMEN PUNTAS COMELLA, la primera analista de l’hospital Verge del Toro, podem ressaltar l’orla de la seva promoció de la Facultat de Farmàcia de Barcelona (1941-1942), una estufa de cultius i un autoclau a més d’instrumental i reactius procedents del seu laboratori privat.
De SIMÓN SINTAS RODRÍGUEZ, biòleg especialista en anàlisis clíniques, ens ha arribat tota una col·lecció de petits aparells: una càmera de Fuchs-Rosenthal i una de Neubauer, dos aparells de microsedimentació, cremadors bunsen amb els seus accessoris, un suport per a pipetes de VSG, un bany maria, un rellotge-avisador, reactius i diferent instrumental de laboratori a més d’un curiós comptador de leucòcits i unes làmines hematològiques emmarcades.
Tot el mobiliari de la zona de presa de mostres procedeix de la consulta del metge ciutadellenc LAUREANO LÓPEZ MARQUÈS que, a més d’exercir de cirurgià, disposava d’un petit laboratori del que conservam un suport i pipetes de VSG, un colorímetre per glucèmia, una llanceta de Frankel, densímetres, urinòmetres i diferent material de vidre.
Del farmacèutic-analista ciutadellenc, FRANCESC MARTÍ CAMPS, exposam un microscopi binocular, una balança de precisió i molt material, reactius i bibliografia procedent tant del seu laboratori privat com del Laboratori Biostasis que va fundar l’any 1974 amb els també farmacèutics Joan Lluis Hernández Pons i M Gràcia Seguí Puntas
De JOAN MIR SERRA, farmacèutic de Llucmajor, hem rebut diversos aparells com una estufa de cultiu de sobretaula, un colorímetre, un fotòmetre de flama, un protombinòmetre, un bilirrubinòmetre, un hemòmetre, una càmera de Thoma i diferents preparacions hematològiques.
També es poden contemplar diversos aparells procedents del fons del Col·legi de Farmacèutics de les Illes Balears, un autoclau de grans dimensions, un hemòmetre, un viscosímetre, un colorímetre i uns arxivadors amb fitxes de substàncies i tècniques de laboratori.
Finalment volem agrair a tots els donants que hem citat, i a tots els que han fet petites aportacions, la seva generositat en contribuir a enriquir aquest espai que ha de servir per a mostrar la visió d’un laboratori d’anàlisis clíniques de fa gairebé cent anys i a la vegada conservar tot aquest patrimoni científic que d’altra manera es podria perdre de forma irremeiable.
Aquesta sala va ser fixada inicialment la cuina de la casa del governador britànic.
Avui en dia aquesta sala, dedicada a la biologia marina i especialment a la malacologia, alberga una magnífica col·lecció de petxines marines d'excepcional qualitat. Aquesta sala està finançada en gran part per la periodista Mercedes Milà.
Es va iniciar en 2006 amb les aportacions de petxines de la família Pabst. Aquesta col·lecció es va incrementar amb les aportacions del Dr. José Manuel Ramos Alexiades (mort en 2011), ben conegut a Es Castell, a qui es deu aquest magnífic treball d'investigació efectuat amb gran rigor i coneixement.
La col·lecció del Dr. Ramos consta d'unes 5.000 petxines catalogades, algunes de molt rara obtenció, peces singulars d'excepcional bellesa, fòssils i mostres de sorres procedents de piatges de tota l'illa i d'altres costas.
A més acompanya aquesta col·lecció una biblioteca específica sobre la matèria en qüestió.
La sala compta a més amb col·leccions d'altres donants com Ilona Wenck i amb petxines, minerals i fòssils de múltiples procedències i aportacions.
Cal destacar l'aportació de la biòloga marina Rita Pabst qui a més de dipositar la seva col·lecció privada en aquesta sala, va dedicar molt de temps i esforç a la seva creació i cura.
Aquesta sala, com el seu nom indica, reuneix les donacions i dipòsit de llibres que han permès dotar l'antic hospital de l'Illa del Rei d'una biblioteca digna.
És cert que cada vegada menys el coneixement ens arriba a través dels llibres. El món digital s'ocupa d'això. Però la Fundació no només persegueix la recuperació d'edificis i conservació d'espais sinó també procura furgar en la història i rescatar el que té a veure amb el lloc i la circumstància el moment triat. I aquí els llibres són els que millor ens acompanyen en l'intent.
En aquesta biblioteca comptem, el 2020, amb gairebé 7.000 exemplars, molts d'ells de diversos toms, en els quals es troba, fonamentalment, la història i ciència mèdica, la naturalesa i història relacionada amb Menorca i publicacions dels que han estat a l'illa com a ocupants, visitants o simplement interessats en ella. Hi ha fascicles temporals d'una determinada època que no és fàcil trobar. Hi ha també algunes col·leccions singulars, com ara la que reuneix llibres relacionats amb el Dr. Ramón i Cajal.
També tenim al centre de la sala, en un expositor, els llibres publicats per la Fundació. Tenen a veure amb la història d'aquest hospital, de la seva recuperació, del voluntariat que la va fer possible. Igualment s'ha publicat la visió que ens ofereixen en els seus topografies, diversos metges de diverses nacionalitats. Pel que fa a Menorca la seva naturalesa i societat.
Desde la web isladelrey.es es pot accedir a la base de dades de la biblioteca.
A més de les despeses habituals que exigeix recuperar una sala, aquí hi va haver de reposar la bigues 1, 3, 5 i última, que havien estat espoliades.
Trobem materials donats per farmàcies i familiars de farmacèutics. A destacar dos armaris de l'antiga farmàcia Maspoch de Maó (1920). (Anècdota: a l'ésser, el gran, d'una peça, i no passar per la porta ni per la finestra, per introduir-la a la sala, va caldre desmuntar part de la paret de la finestra i reconstruir-de nou).
Hi ha una bona col·lecció de medicaments antics, objectes i material de laboratori procedents de diverses farmàcies, entre elles la de Es Castell, la Seguí (Maó 1907), i la Mercadal (Maó 1920). D'aquesta última procedeix també una valuosa col·lecció de 170 flascons.
També es pot veure l'orla de la facultat de farmàcia de Barcelona de 1925, en la qual apareix la Sra Catalina Llabrés, primera farmacèutica menorquina. En la mateixa orla figura com a professor el Dr. Pius Font i Quer, botànic, que va ser farmacèutic militar d'aquest hospital entre 1913 i 1914. I de la mateixa farmàcia procedeix la caixa enregistradora.
La restauració de la sala va ser finançada pel Col·legi de farmacèutics de Balears i la Cooperativa Farmacèutica menorquina (Cofarme).
Convé recordar que els primers laboratoris farmacèutics sorgeixen al segle XX. Fins llavors el treball s'efectuava en les farmàcies. Durant molt de temps a base de productes naturals ja que les primeres síntesi de productes, així com els estudis moleculars s'inicien cap a finals del XIX.
En aquesta sala podem observar diferents col·leccions de medicaments antics, diversos estris de farmàcia i de laboratori així com eines i procediments que s'utilitzaven, com el dosificador de compostos, motlles de supositoris, balances de precisió, i estris de vidre per a laboratori.
Igualment cal destacar la zona dedicada a l'antiga farmàcia Llull de Sineu (Mallorca) fundada l'any 1899 en la qual podem trobar una completíssima col·lecció de llibres, material i estris.
Aquesta sala amb volta està dedicada a evocar la botica de l'hospital d'acord amb el 'Formulari Cirujico'. Es tracta d’un llibre editat l’any 1808 a Maó i conservat al Museu de Menorca.
Aquest document històric redactat pel llavors director mèdic de l'hospital, Dr. Rodríguez Caramazana, va dirigit a l'apotecari major del mateix, D. Juan Clarós.
• Comença amb la ‘visita de botica’, és a dir, la relació d'instruments, pesos i mesures (lliures, unces, dracmes, escrúpols i grans) de l'època, que havian de trobar-se en la botica.
• A continuació, es relacionen totes les substàncies vegetals, minerals o animals que havia d’emmagatzemar la farmàcia i les preparacions farmacèutiques (xarops, infusions, pocions, emplastres, gargarismes, etc.) amb les instruccions de preparació i conservació.
• Finalment apareix tot un capítol dedicat a les advertències per a un bon ús d'aquest formulari i millor assistència als malalts.
L'any 2014 es va realitzar una edició facsímil d'aquest document amb pròleg de la Dra. Carmona, catedràtica d'Història de la Farmàcia de la Universitat de Barcelona.
Ocupa la totalitat dels parterres de l'pati central de l'hospital i el situat davant de l'ala sud de l'edifici.
JARDÍ DE PLANTES MEDICINALS
Creat l'any 2007 a iniciativa dels farmacèutics amb la col·laboració del Viver del GOB. En ell es troben representades moltes de les plantes, cultivades o importades, que es devien utilitzar a l'hospital (veure el tríptic informatiu amb el nom i situació de totes les espècies).
La selecció s'ha fet en base a diferents documents entre els quals podem destacar:
-Observations on the epidemical diseases of Minorca from the year 1744 to 1749, de George Cleghorn publicat l’any 1751 a Londres.
-Formulario cirujíco para uso del hospital militar de Mahón, de Manuel Rodríguez Caramazana, publicat a Maó l’any 1808.
JARDÍ ETNOBOTÀNIC
Creat l’any 2011 en base a un projecte del botànic Pere Fraga.
En l’elaboració de la proposta s’han tingut en compte dos aspectes primordials, que tinguin un valor didàctic de la flora menorquina per als visitants i un interès per a la conservació de la flora autòctona en un context històric com el d’aquest hospital.
La selecció de plantes s’ha fet valorant la seva funció ornamental tenint en compte les textures, colors, hàbit de creixement i floració de les diferents espècies.
També s’han inclòs plantes caracteritzades per la seva utilitat com a matèries primeres, espècies amenaçades o amb propietats nutricionals evitant en tot cas les espècies invasores o les que requereixen un elevat consum de recursos en el seu manteniment.
• El jardí està finançat per l’empresa ARTIEM
The Isla del Rey is a small island located in the centre of the Port of Mahón. It owes its name to the fact that it was the first Menorcan land that King Alfonso III of Aragon, stepped on in 1287, when he arrived to conquer the island from the Muslims.
The port of Mahón acquired its importance in the 18th century with the boom in navigation, making it a coveted location for some European powers, mainly British and French, who occupied it on various occasions.
During one of those British occupations, the building destined for a Naval hospital, that has survived to this day, was built.
The Hospital was built in 1711 during the first British occupation, but it was in 1722 when the expropriation of the Isla del Rey (King's Island) was finalised, with the idea of having a Hospital, to care for the sick and injured of the British Navy.
In 1802 Menorca was returned to the Spanish Crown (under the Treaty of Amiens). The Hospital then became a Military hospital also continuing to provide service to the Navies of Americans, Dutch, Italian (in this case during the second world war), French, British, Russian and German.
It extended its useful life until 1964 when the hospital was transferred to the town of Mahón and the building was evacuated and abandoned.
Since 2004 the "Association Amics de l'Illa del l'Hospital" (Friends of the Hospital island), that in October 2005 then gave rise to the Isla del Rey (King's Island) Hospital Foundation, safeguards the island and its contents.
In 1888 the remains of an Early Christian Basilica dating from the 6th century were discovered. This was declared a National Historical and Archaeological Monument. The discovery revealed that the island had been inhabited since ancient times.
The room attached to the Spanish R.C. chapel is dedicated to sacristy. Here many objects of a religious nature have been donated.
The small wooden antique encased chapels, some were permanent some moved from house to house in the 19th and 20th century, serving as a private Altar, believed to be of French design.
Other objects include books , chalices , cloths , small altar pieces , crosses , plates , rosaries , images and a Chasuble (Catholic outer vestment for Mass) embroidered in gold.
Dedicated to San Carlos Borromeo, this chapel was inaugurated in 1784 two years after the taking of Menorca by the Duke of Crillón.
Consecrated to the Catholic cult, since the one that existed in the hospital was and still is Anglican, this church was dedicated to San Carlos in honour of the King of Spain, who at that time was Carlos III. After the long period of 40 years of abandonment, it was blessed again on 28th Jan. 2008, in a solemn act presided over by Bishop Monsignor Piris.
The reconstruction of the chapel was sponsored by D. Santiago Pons Quintana. In it you will find commemorative plaques, frescoes with symbols of the four evangelists, images such as that of Saint Charles, (it was a gift of an Italian sailor), and a Calvary from the 17th century.
The stained glass windows have been made by Paz de Andrés, a volunteer who collaborates with the Foundation. The Altar and the holy water basins (they were totally destroyed) were restored by another volunteer, Toni Gomila. Tiles and benches were the object of various donations, as was the bell of 1859, which came from the ‘Menorca’ steamer, one of the first steam ships in the Balearics.
Since Isla del Rey is the property of the Town Council, this room has been considered a Municipal Room and official acts such as the signing of agreements, meetings with diplomats and other similar activities have been carried out there.
The sculptor Leonardo Lucarini donated his collection to the Town Council, who decided to place it in this room and in other areas of the building and gardens.
Dedicated to Ancient Menorca, this room contains photographic panels of some settlements in the Talayotic Period. Due to the interest that this island aroused in the 17th and 18th centuries, the existing cartography is ample and of high quality. Here are some samples and enlarged reproductions of maps from that time.
It is worth noting the mosaic that is a replica of the original discovered in 1888 on the early Christian basilica (6th century) and this is now kept in the Museum of Menorca. The replica is the result of a collaboration between the Penitentiary Center of Menorca and volunteers from the Isla del Rey Hospital Foundation. There is also a model of the basilica, handmade by the volunteer Antonio Bagur.
A set of models is exhibited in this room. Their builder is one of the Foundation volunteers, Antonio Bagur.
Among these models are the defense towers of Alcalfar, Son Ganxo and Fornells, the Puerta de la Reina (entrance to the Mola Fortress) and the Castillo de San Felipe.
There is also a reproduction of the model of the Isla del Rey , which was done for the Governor of Menorca, General Hipólito Llorente, in 1888, and which is now in the Museum of Fine Arts in Madrid.
You can see as well a number of photographs of volunteers dressed in period costume and uniforms, recreating life on Isla del Rey in the 18th century.
Other models of the island which are on display were gifts from architecture students who once did their end-of-degree work on Isla del Rey.
This is the first of 7 wards dedicated to furniture and medical supplies.
In this ward there are 16 beds, instead of the 30 which were in each ward at peak periods. There were 40 wards in the completed two story Hospital, of the late XVIII century and a total of 1,200 beds was recorded at the end of that century.
It is unknown whether the size of the beds was the same at that time (see door height), given that the average sailor's height was smaller.
There are also several chamber pots, donated by families and individuals.
Since its opening in the early 18th century, the hospital has had this space dedicated to Anglican worship. This room is attached to the chapel itself.
It should be remembered that the Catholic and Anglican religions did not share spaces of worship or cemeteries. Hence, in this hospital there were three chapels: the Anglican, the Catholic (room b02) and, later, that of the nuns (also Catholic) for their private use.
There were also differences that markedly affected medicine. The possibility of dissecting corpses was prohibited by the Catholic religion. Not so for the Anglican. This hospital benefited from this and facilitated the practice of Dr. Cleghorn to whom the Ward, room b12, is dedicated.
The English ruled Menorca for 3 periods, in the 18th century.
This room collects furniture, a library, flags and paintings relating to Admiral Nelson. There is a model of the Victory, a ship on which Admiral Horacio Nelson died in the Battle of Trafalgar. The original, H.M.S. Victory, can be visited at the Portsmouth Naval Museum.
In this Anglican Chapel dedicated to Saint George, you can see the absence of images. Flags and other elements complement the decoration. The stained glass windows have been made by the volunteer Paz de Andres.
Perhaps it is appropriate to quote here a summary of what the legacy of the English presence has meant for Menorca:
Regarding civil works, the Camí d'en Kane stimulated trade between Mahón and Ciudadela, promoting that of all the peoples of the interior, who improved crops and irrigation.
There was large-scale introduction of livestock to supply port needs and supplies.
The improvement of the Port of Mahón, declared as a free zone, stimulated industrial and military activity in it. The creation of the Naval Base, this Hospital, the expansion of the Castillo de San Felipe, which became one of the most important fortresses in the world, were some of the most significant works together with the foundation of Es Castell (initially Georgetown). Also the granting of a privateering license to many merchant ships allowed the enrichment of their owners, notably improving the living conditions of Menorcan society.
Freedom of religion and markets were respected.
On the other hand, the English style in buildings and furniture is a symbol of their presence that did not reach other cultural aspects given the difference in customs, language and religion that distanced them from local society.
Financed by the Balearic professional association, it contains materials - furniture, antique Barber-type chairs, instruments, tools and auxiliary elements. All this provided by dentists.
It also has important documentation on the profession, to highlight the books written by Mr. Antonio Vivó in 1900, on dental health issues.
From this room, the visitor will be able to capture the evolution that medicine has experienced over the years. We will be shown instruments, materials, devices, methods used, clinical furniture and everything that medical evolution has required.
It is not necessary to go back to the 300 years of life of this hospital to grasp the importance of concepts such as asepsis, contagions, epidemics, anesthesia, rehabilitation, treatments, superstitions, environmental influence, etc. and this story.
Although medicine has always existed, the progress of recent years is impressive.
Many materials provided by families of doctors are offered in this room. The photographs of some of them are shown.
As in the previous room, various instruments can be found in the showcases.
The material displayed in the central display case comes from this hospital. It was kept in Mallorca where it was cared for and then returned in the recovery period of this building.
In these rooms dedicated to Medicine and Surgery there are references to Drs. Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez Caramazana from the late eighteenth and early nineteenth centuries. In the library you can find their texts, biographies and publications.
There are more recent references to Drs. Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría or Manuel Sánchez-Rodrigo among others, whose instruments have been deposited in these rooms.
Today things are very different. But it was not until a few years ago, that the radiological study began to be implemented by means of radiographs, sometimes with the support of digital interpretation and not to mention with more advanced systems such as CAT, PET, etc.
In this room we find the initial Roentgen ray emitters, with a photograph of the tests carried out by its discoverer, the Physicist, Wilhem Conrad Roentgen, (the first winner of the Nobel Prize for Physics, in 1901, whose financial award he donated to the University and who, for ethical reasons, did not want to patent his discovery).
There are also radiological equipments from Drs. Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo and the GESA kit, as well as protection aprons.
There are also portable infrared or ultraviolet rays equipment and other old medical electrical devices.
This is a room dedicated to the diagnosis and treatment of severe wounds and injuries requiring immediate medical attention. With this in mind you will see many specific instruments, including, among others, splints and plaster tables and elements for the treatment of hands, fingers, feet, shoulders, elbows, knees etc. The room also has a field stretcher.
Of interesting historical reference are the promotional borders of four generations of Doctors from the Salord family.
This room has two exhibits that will be of particular interest to visitors. The first one is a psychiatric 'restraint' chair, in which the patient is sat, above a hole, with trousers down. His arms and legs are fastened by belts and a wooden helmet covers his head. This helmet supports the head and covers it with the intention of calm down the patient. He can neither see nor hear, but he is able to breath and is fed until he recovers. This process is used to physically force an individual to remain seated in one place to prevent injury and harm to themselves and others.
The other exhibit, another interesting piece is a tablelike hammock supported from a single point designed by a Dr. Jonathan M Folz. This was to prevent a ship's movement being felt and suffered by patients recovering from fractures. Dr Folz was Chief Surgeon of the American Navy which from 1815 and for almost 30 years had their base in Menorca. Dr. Folz spent three years in Menorca during which time he wrote his experiences in a book which has been translated and republished by The Foundation.
Within this room dedicated to traumatology, is also housed an important part of the Scientific Library of Dr. Luis Munuera Martínez, Professor of Orthopaedic Surgery and Traumatology at the Autonomous University of Madrid. The library was donated by his widow, Mrs. Amalia Trabanco, who, on a visit to the Isla del Rey (King's Island) appreciated the suitability of the place, to trust the source of many hours of study. This library was collected from her house in El Escorial.
This room is dedicated to Scottish physician George Cleghorn who, for 13 years, was assigned as a surgeon to the Menorca-based 22nd Regiment of Foot. He delved into anatomy studies and performed multiple dissections and post mortem exams, conclusions that led him to give many lectures and master classes.
Since ancient times, the “Corpus Hypocraticum” recommended that, to know a place, it was necessary to study its environmental conditions, climate, water, food, epidemics and way of life. This was done by the Medical Topographies and, since Menorca was the object of many presences and various dominations, doctors who were part of them left their writings in the form of the aforementioned "Topographies".
This was the case of the Scottish Dr. Cleghorn whose main work "Observations on epidemic diseases in Menorca from the year 1744 to 1749" is a magnificent example. From this book published in 1751, 8 editions were printed, 5 in England, 2 in the United States and a translation into German. The Fundación Isla del Rey Hospital translated and edited the book into Spanish in 2009.
Other books also published by the Foundation were those written by Spaniards Drs. Hernández Morejón and Rodriguez Caramazana, the French Dr. Passerat de la Chapelle, and the American Dr. Johnathan Foltz.
It is advisable to start visiting these two rooms on the b14 and continue on the b13.
Regarding this room, you can see the life-size reproduction of the Fritz X1400 bomb that caused the sinking of the Battleship Roma. It was the first device, with remote control, in history.
Uniforms of the Italian Navy and that of the Spanish Navy that were supplied to the castaways who needed clothes are also shown.
The interior of a warship has been built, with all the essential furniture that the sailors lived with.
There is a locker containing some authentic crew member uniforms.
Photographs and documentaries about ROMA, the Pegasus and the Impetuous, ships of the Italian squad, complete the story.
In 1943, at the end of the Second World War, an episode occurred that deeply affected the city of Mahón and particularly this hospital.
The facts were as follows: Fascist Italy, already defeated, had reached an armistice with the allies who demanded the surrender of the fleet. On September 9, 1943, an Italian naval squadron of 22 ships was sailing towards the base of La Maddalena, in Sardinia, when the German air force, contrary to that armistice, attacked them in the Bonifacio Strait. It was the first time that radio-controlled bombs had been used.
Two bombs fell on the Battleship ROMA, the squad's flagship. One of them in the ammunition store, which caused the explosion and the rapid sinking of the ship. Of its 2021 sailors, 1393 lost their lives and rest at the bottom of the sea. Seven ships in the squad picked up 622 shipwrecked sailors and set sail for the Balearic Islands, as they belonged to an officially neutral country and were known to many Italian fleet officers who had participated in the Spanish Civil War.
On the morning of September 10, almost 2,000 people arrived in Menorca, which was known for its Port and its well-equipped Military Hospital capable of treating its wounded. Doctors and nurses, with the Sisters of Charity, found themselves in an exceptional emergency. Many of the arrivals were seriously injured or burned, naked and even skinless. 13 had died on the trip and another 13 died in hospital. These were the 26 fallen from ROMA, the only ones that could be buried in a cemetery, in Mahón. The wounded were cared for in the Hospital.
Some of those sailors who arrived were confined in Mahón, until January 1944, when they were transferred to Caldas de Malavella. The ships, with their crews, remained detained in the port of Mahón until January 25, 1945.
During those 16 months the Italian sailors made friends with the Menorcan families who had received them. Some weddings arose as a result of that relationship.
Italy, both officially and personally, has repeatedly expressed its gratitude for the help received from Spanish friends. Nowadays Italian Navy ships, including the school ship Americo Vespuccio or Palinuro often visit this port, the King's Island and the Mausoleum of ROMA, in the Mahón cemetery.
In this room we find many photographs. Almost 300 photos of the sailors along with the flags of the Italian regions, provinces and cities where they came from. The doctors and nurses who attended them are remembered, and Mama Mahón, as the sailors called Fortuna Novella, an Italian from Carloforte and the widow of a Menorcan, who lived in Mahón and cared for the sailors, like a mother. She opened the doors of her house to all, attended, listened and comforted them.
The main element of this room, the 1: 100 scale model of the Dreadnought ROMA, is the personal work of an Italian volunteer, Mario Cappa, who was also the promoter of this small museum that houses numerous memories obtained from years of effort and investigation.
In a corner, ideally looking at the Bocas de Bonifacio, on a granite lectern, Sardinian's gift, the book of the fallen. In a showcase, memories and objects that belonged to the castaways and their rescuers.
The battleship ROMA was the last ship found of those sunk in the Second World War. It was the Italian engineer Guido Gay who in 2012, after 10 years of research and search, detected it at 1200 m depth. It was split into two fragments 600 m from each other. Previously, searching for it, there had been numerous frustrated attempts, by public and private entities, Italian and foreign.
Description in English.
This room was initially the kitchen of the British Governor's house.
Today this room, dedicated to marine biology and especially malacology, houses a magnificent collection of exceptional quality seashells. This room is mainly financed by the journalist Mercedes Milà.
It started in 2006 with the contributions of shells from the Pabst family. This collection was increased with the contributions of Dr. José Manuel Ramos Alexiades (died in 2011), well known in Es Castell, to whom this magnificent research work carried out with great rigor and knowledge is due.
The collection of Dr. Ramos consists of about 5,000 cataloged shells, some of which are very rare to obtain, singular pieces of exceptional beauty, fossils and samples of sand from all over the island Menorca.
Furthermore, a specific library on the subject in question accompanies this collection.
The room also has collections from other donors such as Ilona Wenck and shells, minerals and fossils from multiple sources and contributions.
It should be noted the contribution of marine biologist Rita Pabst who, in addition to depositing her private collection in this room, dedicated a lot of time and effort to its creation and care.
This room, as its name suggests, is a compilation of donations and a varied selection of books which now make up an excellent library for the old Hospital on Isla del Rey.
It is true that less and less knowledge comes to us through books nowadays, as the digital world has taken over. But the Foundation is not only dedicated to the recovery of buildings and the conservation of these spaces, but also tries to investigate our history and rescue everything related to the island and the events in its history. And to this end the books are our most useful source of information.
In this library we have to date, in 2020, almost 7,000 books, many of them with various volumes, and which mainly contain medical history, science, nature and history related to Menorca, in addition to publications about those who have occupied the Island in the past, have come as visitors, or simply been interested in it. There are some rare temporal sets of books from a certain period and some unique collections, such as the one that brings together books by or about Ramón y Cajal.
We also have in the center of the room, on a display shelf, the books published by the Foundation. They have to do with the history of this hospital, its recovery, and the volunteers that made it possible. The impressions by various doctors of different nationalities regarding Menorca, its nature and society has also been published in the topographies.
From the website of this Hospital you can access the library database.
In addition to the usual costs of recovering a room here, we had to replace beams 1, 3, 5 and the last one, which had been looted.
Contains materials donated by pharmacies and family members of pharmacists. To highlight two Maspoch pharmacy cabinets. (Anecdote: being the largest in one piece, and does not fit through the door or window, part of the window wall had to be removed and rebuilt again).
There is a good collection of old medicines, objects and laboratory materials from various pharmacies, including Es Castell, Segui (Mahon 1907), and Mercadal (Mahon 1920). A valuable collection of 170 jars also comes from the latter.
You can also see the graduation class photograph of the Faculty of Pharmacy of Barcelona of 1925 in which is Mrs. Catalina Llabrés, first Menorcan pharmacist. In the same photograph appears as profesor, Dr. Pius Font y Quer, a botanist, who was a military pharmacist at this hospital between 1913 and 1914. The Cash Register comes from the same pharmacy.
The restoration of the room was financed by the Balearic College of Pharmacists and the Menorcan Pharmaceutical Cooperative (Cofarme).
It should be remembered that the first pharmaceutical laboratories emerged in the 20th century. Until then the work was done in the apothecaries. For a long time based on natural products since the first synthesis of products, as well as molecular studies began towards the end of the XIX century.
In this room we can see different collections of old medicines, various pharmacy and laboratory utensils as well as tools and procedures that were used, such as the compound dispenser, suppository molds, precision scales, and glass laboratory utensils.
Also worth noting is the area dedicated to the old Llull de Sineu pharmacy (Mallorca) founded in 1899 where we can find a very complete collection of books, materials and utensils
This vaulted ceiling room is dedicated to evoking the apothecary of the hospital in accordance with the ´Surgical Form` or list which is a book edited in 1808 in Mahon and kept in the Museum of Menorca. This historical document, was drawn up by the then Medical Director of the hospital, Dr. Rodriguez Caramazana for the Senior Apothecary, D. Juan Clarós.
•Starting with the visit to the Apothecary, we relate, the instruments, weights, and measures (pounds, ounces, drachmas, scruples and grains) with the era in which they would have been found in the Apothecary.
•Continuing, it links all the vegetable, mineral and animal substances that would have been stored in the pharmacy and the pharmaceutical preparations (syrups, infusions, potions, poultices, gargles, etc.) with the instructions for preparation and preservation.
•Finally, there is a chapter dedicated to the precautions for the correct use of this book and how to best help the sick.
In 2014 a Facsimile edition or copy was made of this document with a prologue by Dra. Carmona professor of Pharmaceutical History at the University of Barcelona.
This occupies all of the flower beds in the main central patio of the hospital and also the one situated in front of the south wing of the hospital building.
MEDICINAL PLANTS
Created in 2007 on the initiative of pharmacists with the collaboration of the conservation organization GOB. There you will find many plants, cultivated and or imported, that would have been used in the hospital (See our information leaflet with names and locations of the different species).
The selection has been made based on various documents including:
-Observations on the epidemical deseases of Minorca from the year 1744 to 1749 by George Cleghorn published London in 1751.
-Formulario Cirujico (Surgical form or list) for the use of the military hospital of Mahon by Manuel Rodriguez Caramazana published in Mahón in 1808.
ETHNOBOTANICAL GARDEN
Created in 2011 based on a project by the botanist Pere Fraga. In carrying out this idea two important aspects were taken into consideration, firstly that it has educational value of the menorquin flora for the visitors and an interest for the conservation of the indigenous/autochthonous flora in keeping with the history of this hospital.
The selection of plants has been made based on their ornamental function, taking into account, textures, colors, growth and flowering of the different species.
Also included are plants noted for their use as raw materials, endangered species or with nutritional properties, avoiding at all costs invasive species and those that are high maintenance.
* This garden is financed by the company ARTIEM
L'Isla del Rey è situata nel mezzo del porto di Mahón e si chiamava isola dei conigli. Divenne Isla del Rey nel 1287 in onore del Re Alfonso III d'Aragona che era venuto a conquistare Minorca ai mussulmani del califfato di Cordova che la occupavano dal 903.
Con lo sviluppo della navigazione marittima nel 18º secolo il porto di Mahón acquista una notevole importanza divenendo, per la sua posizione geografica strategica, particolarmente ambito dalle principali potenze europee. Inglesi e francesi più di tutte.
Nel 1708 Minorca è conquistata dagli inglesi. Con il Trattato di Utrech del 1713, il Re di Spagna Filippo V deve cedere l'isola alla Gran Bretagna. Con la prima dominazione inglese, nel 1711 inizia la costruzione dell'edificio che ancora sopravvive. Nel 1722 diviene un ospedale navale per la cura dei malati della flotta britannica.
Minorca fu occupata dagli inglesi per l'ultima volta dal 1798 al 1802, quando dopo il trattato di Amiens, fu definitivamente restituita alla Spagna. L'ospedale militare continuò a curare il personale di diverse Marine che agivano nel Mediterraneo, quella americana, olandese, francese, inglese, russa, tedesca e italiana, compiendo la sua attività ininterrottamente fino al 1964 quando, trasferitosi nella città di Mahón l'edificio fu evacuato, abbandonato, vandalizzato e spoliato di tutto.
Dal 2004 l'Associazione di volontari "Amics de l'Illa dell'Hospital" ha dato inizio al recupero dell'area. Diventata infine "Fondazióne Hospital de la Isla del Rey" oltre a recuperare l'isola e tutto il suo contenuto, ha creato un Centro Culturale Mediterraneo attualmente in piena evoluzione.
Nel 1888 nella zona a Sud Est dell'isola furono scoperti i resti di una basilica paleocristiana risalente al VI secolo che è stata dichiarata Monumento Storico e Archeologico Nazionale. Questa scoperta ha rivelato con certezza che l'isola del Rey era abitata fin dall'antichità.
Il locale adibito alla sacrestia è adiacente alla cappella che occupa la sala successiva. Completano il suo arredamento vari oggetti di natura religiosa, risultato di donazioni.
Piccole cappelle di devozione domestica, altre utilizzate come altare in case private, spostate di casa in casa nel XIX e XX secolo. Si ritiene siano per la maggior parte di disegno francese.
La arricchiscono ulteriormente libri, calici, tele, piccole pale d'altare, croci, piatti, rosari, immagini sacre e una cásula ricamata in oro.
Dedicata a San Carlo Borromeo, fu inaugurata nel 1784, due anni dopo la presa di Minorca, da parte del duca di Crillón.
Consacrata al culto cattolico, esistente nell'ospedale anche il culto anglicano, fu dedicata a San Carlo Borromeo, in onore del re di Spagna regnante Carlo III. Dopo 40 anni di abbandono, è stata nuovamente Benedetta nel 2008, in un atto solenne presieduto dal vescovo Monsignor Piris.
La ricostruzione della cappella, è stata sponsorizzata, da Santiago Pons Quintana. Al suo interno targhe commemorative, affreschi con tetramorfi (simboli dei quattro evangelisti), la statua di San Carlo Borromeo (dono di un marinaio italiano) e un Calvario del 17 ° secolo.
Le vetrate sono state realizzate da Paz De Andres, una artista del vetro volontaria, della nostra Fondazione. L'altare e le acquasantiere, che erano state completamente distrutte, sono state restaurate da un altro volontario lo scultore Toni Gomila. Tutto quello che arreda la cappella è stato oggetto di donazioni, così come la campana del 1859, che proveniva dalla nave a vapore “Minorca”, una delle prime navi a vapore nelle Baleari.
Poiché l'Isla del Rey è di proprietà del Comune di Mahón, questo ambiente è la Sala municipale, dove si svolgono atti ufficiali, come la firma di accordi, incontri con diplomatici e altri eventi similari.
Lo scultore italiano Leonardo Lucarini, ha donato una collezione di sue opere al Consiglio Comunale, che ha deciso di esporle in questa sala e in altre aree dell'edificio e dei giardini.
Dedicata alla Minorca antica, contiene documenti fotografici di alcuni insediamenti della Minorca Talayotica. Grazie all'interesse che Minorca ha suscitato nei secoli XVII e XVIII, esiste una cartografia dell'isola molto ricca e di alta qualità. Sono visibili alcune riproduzioni ingrandite di mappe d'epoca.
Degna di nota è la riproduzione del mosaico scoperto nel 1888 nella basilica paleocristiana (VI secolo) dell'isola del Rey, l'originale è conservato al Museo di Minorca. È il risultato di una collaborazione tra il Centro penitenziario di Minorca e la Fondazione Ospedale Isla del Rey. Completa la sala un modello “probabile” della basilica, realizzato dall'artista e volontario Antonio Bagur.
In questa sala sono esposti diversi modelli. L'autore è sempre Antonio Bagur. Tra questi: Le torri di difesa di Alcalfar, Son Ganxo e Fornells, la Puerta de la Reina (ingresso alla fortezza della Mola) e il Castillo de San Felipe. La copia del modello dell'Isla del Rey, che fu costruito nel 1888 dal governatore di Minorca, il generale Hipólito Llorente e che si trova nel Museo delle Belle Arti di Madrid.
Completa la sala una serie di fotografie di alcuni nostri volontari in costumi e uniformi d'epoca, che descrivono la vita quotidiana stile britannico all'isola del Rey che nel 18° secolo chiamavano King's Island.
Tra gli altri modelli, un dono di studenti di architettura che hanno concluso il loro saggio di fine corso all'Isla del Rey.
È la prima delle 7 sale dedicate all'arredamento e alle attrezzature mediche di varie discipline e di varie epoche.
Si compone di 16 letti, invece dei 30 che normalmente componevano ognuna delle 40 stanze dell'ospedale, che alla fine del 18 ° secolo raggiunse la cifra record di 1.200 degenti.
Non è nota la reale dimensione dei letti. Dall'altezza della porta si presume che la statura media delle persone fosse più bassa.
Completano la ricostruzione diversi oggetti presídi di igiene personale, frutto di donazioni.
Dalla sua entrata in funzione all'inizio del XVIII secolo, l'Ospedale ha avuto questo spazio dedicato al culto anglicano.
Va ricordato che le religioni cattolica e anglicana non condividevano spazi di culto e neppure cimiteri. In questo ospedale hanno convissuto tre cappelle: l'anglicana, la cattolica e quella delle suore “Figlie della Carità” nella loro residenza privata di servizio nell'Ospedale.
Durante quel periodo ci sono state differenze anche nella medicina. La possibilità di dissezionare i cadaveri era vietata dalla religione cattolica. Non così per gli anglicani.
Questo ospedale ne ha beneficiato e ha consentito la pratica dell'osservazione medico-legale del dott. Cleghorn a cui è dedicata la sala b12.
Gli inglesi governarono Minorca per 3 periodi, nel XVIII secolo.
Questo spazio raccoglie mobili, una biblioteca, bandiere e dipinti legati alla loro presenza. Una copia del modello della Victory, la nave in cui morì l'ammiraglio Horacio Nelson nella battaglia di Trafalgar. L'originale è esposto al Museo Navale di Portsmouth.
La cappella anglicana dedicata a San Giorgio, non ha immagini sacre. Alcune bandiere e pochi altri elementi essenziali completano la decorazione. Le vetrate sono state realizzate sempre dalla nostra artista volontaria Paz De Andres.
La dominazione britannica ha avuto una forte influenza sullo sviluppo dell'Isola di Minorca. Tra le opere civili, il Camí d'en Kane ha collegato e stimolato il commercio tra Mahón e Ciudadela, promuovendo anche quello tra tutti i villaggi dell'interno dell'isola. Ha stimolato e migliorato nuove culture e sistemi di irrigazione, ha favorito l'allevamento del bestiame, una risorsa locale primaria per l'approvigionamento delle navi e il commercio di carne fuori dell'isola.
Il miglioramento strutturale del porto di Mahón dichiarato zona franca, ha contribuito a nuove attività industriali e militari. La Base navale ha dato l'avvio massiccio alla costruzione e manutenzione navale, lo stesso Ospedale dell'Isola del Rey messo anche al servizio della cittadinanza menorchina ha dato un valido aiuto alla efficienza sanitaria, l'ampliamento e l'espansione del Castello di San Felipe divenuto una delle fortezze più importanti del mondo e la fondazione della città di Georgetown poi divenuta l'attuale Es Castell.
L'istituzione di un registro navale privato per navi mercantili ha permesso a molti armatori locali di fare buoni affari che hanno contribuito notevolmente al miglioramento delle condizioni di vita della societá minorchina.
Lo stile inglese dei mobili rimasto in molte case minorchine è un altro esempio della presenza e influenza britannica di Minorca.
Finanziato dall'associazione professionale medici dentisti delle Baleari, contiene una vasta documentazione proveniente da vari studi dentistici che attraversa varie epoche: mobili, sedie da barbiere antiche, strumenti primitivi ancora ad energia meccanica, strumenti e materiali odontoiatrici ausiliari.
Dispone inoltre di un'importante documentazione sulla professione e in particolare evidenza i libri scritti da Antonio Vivó nel 1900, sui problemi di salute dentale.
In questa sala, il visitatore potrà cogliere lo sviluppo che la medicina ha vissuto nel corso del tempo. Ci vengono mostrati strumenti, materiali, dispositivi, metodi utilizzati, mobili clinici e tutto ciò che l'evoluzione della medicina ha richiesto.
I 300 anni di vita di questo Ospedale evidenziano con forza attraverso le sue esposizioni l'importanza di concetti come asepsi, contagi, epidemie, anestesie, riabilitazione, trattamenti, superstizioni, influenza ambientale, ecc.
La maggior parte degli oggetti esposti proviene da donazioni di famiglie di medici, di buona parte dei quali abbiamo potuto esporre anche la loro immagine. L'aspirapolvere con le sue due bottiglie, invece apparteneva proprio a questo ospedale.
Come nella sala precedente, tutte le vetrine sono piene di strumenti.
Il contenuto della teca centrale é originale di questo ospedale. Fu conservato a Maiorca e riportato in sede quando cominciammo il recupero di questo edificio.
Queste sale dedicate alla medicina e alla chirurgia si riferiscono in particolare ai dottori Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez, Caramazana vissuti e operanti tra la fine del XVIII e l'inizio del XIX secolo. Nella biblioteca centrale sono visibili e consultabili i loro testi, le loro biografie e le loro pubblicazioni.
In periodo più recente hanno operato i dottori: Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría e Manuel Sánchez-Rodrigo, i cui strumenti personali mostriamo anche in queste sale.
All'avvento dell'elettricità in medicina, troviamo i primi emettitori di raggi Roentgen, con una fotografia dei test eseguiti dal suo scopritore, Wilhelm Conrad Roentgen, fisico e primo vincitore del premio Nobel. Donò all'Università il premio in denaro ricevuto e, per motivi etici, non volle brevettare la sua scoperta).
Sono anche mostrate apparecchiature complete di radiologia dei Dottori Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo e il kit GESA, nonché i loro grembiuli di protezione.
Apparecchiature portatili a raggi infrarossi o ultravioletti e altri dispositivi elettrici d'epoca di medicina completano la sala.
Questa Sala chiamata anche di riabilitazione, contiene elementi di questa specialità, tra gli altri, tavoli operatori, stecche in gesso, elementi accessori specifici per il trattamento di mani, dita, piedi, spalle, gomiti, ginocchia, ecc, una barella militare da campo, una culla di ferro e una sedia di ginecologia dell'800.
Due reperti particolari suscitano l'interesse dei visitatori: una sedia psichiatrica, chiamata anche sedia di contenzione, in cui l'individuo che “ne godeva” veniva seduto, senza i pantaloni, legato agli arti e con un casco di legno in testa, che lo costringeva a tenere la testa in posizione verticale, isolandola al contempo dall'ambiente. Non poteva né vedere e né sentire. Poteva respirare, venire nutrito e rimanere in quella posizione fino a quando "recuperava tranquillità ".
L'altro elemento di curiosità è un "letto". Si tratta semplicemente di un tavolo che pende da un unico punto. Era destinato a trasportare feriti fratturati a bordo delle navi sulle quali il movimento delle onde rendeva dolorosa la degenza.
È un'invenzione del Dr. Jonathan M. Foltz, capo chirurgo della squadra navale americana, che, dal 1815, ebbe la sua base nel porto di Mahón, per quasi 30 anni. Il Dr. Foltz ha trascorso tre anni a Minorca e ha scritto la sua esperienza in un libro pubblicato dalla nostra Fondazione. Sono inoltre in mostra le fotografie della promozione di fine corso di 4 generazioni di medici della famiglia Salord. Interessante riferimento storico.
Per finire un'importante biblioteca specializzata in traumatologia e ortopedia, donata dal dott. Luis Munuera, professore di Chirurgia ortopedica e traumatologia all'Università autonoma di Madrid.
Questa sala è dedicata al medico scozzese George Cleghorn che, per 13 anni, è stato assegnato come chirurgo al 22 ° reggimento di fanteria con sede a Minorca. Ha approfondito gli studi di anatomia ed eseguito numerose dissezioni ed esami post mortem, che lo hanno portato a tenere molte lezioni e masterclass sulle malattie del suo tempo a Minorca.
Dalla notte dei tempi, il "Corpus Hypocraticum" raccomandava che, per conoscere un luogo, fosse necessario studiarne le condizioni ambientali, il clima, l'acqua, il cibo, le epidemie e il modo di vivere. Questo è stato il caso de Dr. Cleghorn, il cui lavoro principale "Osservazioni sulle malattie epidemiche a Minorca dal 1744 al 1749" è un magnifico esempio.
Di questo libro pubblicato nel 1751 sono state stampate 8 edizioni, 5 in Inghilterra, 2 negli Stati Uniti e una traduzione in tedesco. La Fondazióne dell'Isla del Rey lo ha tradotto e editato in spagnolo nel 2009. Altri libri pubblicati dalla Fondazione sono quelli scritti dai dottori spagnoli Hernández Morejón, Rodriguez Caramazana, il francese Passerat de la Chapelle o il dott. Americano Johnatan Foltz.
Si consiglia di iniziare a visitare queste due sale sul b14 e continuare sul b13.
Nella sala B13 sono esposte alcune uniformi della Marina italiana e quella dell'Armada spagnola che fu fornita ai naufraghi arrivati ignudi.
Di fronte la copia in grandezza naturale della bomba Fritz x1400 che provocò l’affondamento del Corazzata Roma: il primo ordigno telecomandato della storia.
In un angolo la ricostruzione di un interno di nave da guerra con tutto quello che componeva l’essenziale arredamento dove vivevano i marinai.
Infine una bacheca contenente alcune uniformi autentiche di membri dell'equipaggio.
Fotografie e documentari sul Roma, il Pegaso e l’Impetuoso, completano lil racconto.
Le due sale, ricordano un episodio della 2ª guerra mondiale che si concluse in questo Ospedale con l'arrivo dei naufraghi della corazzata italiana Roma, alcuni dei quali morti, altri feriti, molti gravissimi.
Un breve cenno alla vicenda di Nave Roma. L'Italia fascista ormai vinta, ottiene dagli alleati vincitori l'armistizio, che prevede tra l'altro la consegna della flotta. La squadra italiana composta di 22 navi, il 9 settembre 1943, in navigazioneverso la base di La Maddalena venne attaccata dall'aviazione tedesca nelle Bocche di Bonifacio.
La nave ammiraglia Roma, due volte colpita, viene affondata. Dei suoi 2021 marinai, 1393 perdono la vita e riposano in fondo al mare. Sette navi raccolgono più di 600 naufraghi che verranno portati alle Isole Baleari appartenenti alla Spagna, un Paese ufficialmente neutrale e conosciute da molti ufficiali italiani della flotta che avevano partecipato alla Guerra Civile spagnola.
Minorca era nota per l'Ospedale Navale attrezzato e capace di curare i loro feriti. Medici e infermieri, con le suore della Carità, dovettero affrontare una emergenza eccezionale. Tanti erano gravemente feriti, bruciati,13 erano morti durante il viaggio e altri 13 moriranno in ospedale. Sono i 26 caduti del Roma, gli unici che hanno avuto la sorte di essere sepolti in un cimitero, a Mahón.
Quella mattina del 10 settembre arrivarono a Minorca quasi 2000 persone, parte delle quali rimasero confinate a Mahón fino al gennaio 1944, quando i naufraghi furono trasferiti a Caldes de Malavella. Le navi con i loro equipaggi invece rimasero confinate nel porto di Mahón fino al 25 gennaio del 1945.
I marinai italiani strinsero parecchie amicizie con i minorchini che li avevano accolti. Alcuni di loro misero sú famiglia sposandosi con ragazze spagnole.
L'Italia, sia a livello ufficiale che personale, ha ripetutamente espresso gratitudine per l'aiuto ricevuto dagli amici spagnoli. Navi della Marina Militare Italiana, visitano sovente questo porto, l'Isola del Rey e il mausoleo del Roma al Cimitero di Mahón.
Negli spazi espositivi della sala B14 quasi 300 foto dei marinai, le bandiere delle regioni, provincie e città italiane da dove provenivano. Le immagini dei medici e delle infermiere che li hanno curati. Quella di Mamma Mahón, come i marinai chiamavano Fortuna Novella, un'italiana di Carloforte, vedova di un menorchino che viveva a Mahón e che fece loro da madre aprendo a tutti la sua casa, ascoltandoli e consolandoli amorevolmente.
L'elemento principale di questa sala è il modello in scala 1:100 del Roma, opera di un volontario italiano.
Nell'angolo, guardando idealmente le Bocche di Bonifacio, su un leggio di granito regalo della Sardegna, si trova il libro dei caduti.
In una bacheca trovano posto i cimeli appartenuti ai naufraghi e ai loro salvatori. In un altro spazio sono esposte importanti immagini del ritrovamento del relitto ad opera dell'Ingegnere italiano Guido Gay nel 2012, dopo anni di ricerche sempre infruttuose in numerosi tentativi operati da entità pubbliche e private italiane e internazionali.
...in italiano.
Questa sala, una volta cucina del governatore brittannico, é dedicata alla malacologia ed è stata generosamente finanziata dalla giornalista Mercedes Milà.
Espone una magnifica collezione di conchiglie di eccezionale qualità, quantità e perfette condizioni dei pezzi che la compongono. Questa collezione è iniziata nel 2006 con il contributo delle conchiglie della famiglia Pabst, successivamente ampliata con quella del Dr. José Manuel Ramos Alexiades (defunto nel 2011), ben noto a Es Castell, che ha eseguito questo magnifico lavoro di ricerca con grande rigore e conoscenza, probabilmente durante tutta la vita. Il grande interesse che ha avuto nello studio di questa materia e la pazienza di catalogare i suoi campioni, identificando attentamente uno per uno tutti i pezzi, sono il valore scientifico principale di tutta la collezione.
La raccolta è composta da circa 5.000 conchiglie catalogate, alcune delle quali molto rare, pezzi unici di eccezionale e singolare bellezza, fossili e campioni di sabbia provenienti da tutta l'isola di Minorca e da altre coste. Una pubblicazione sull'argomento in questione accompagna questa raccolta. Per la specificità della collezione possono essere esposti solo una piccola parte di campioni. Nella sala trovano posto anche raccolte di altri donatori e minerali provenienti da fonti diverse.
Dobbiamo sottolineare il contributo della biologa marina Rita Pabst che, oltre a depositare la sua collezione privata in questa stanza, ha dedicato molto tempo e sforzi alla sua creazione e cura.
Questa sala, raccoglie donazioni e un capitale di libri che hanno permesso al vecchio ospedale dell'Isla del Rey di disporre di una biblioteca scientifica importante.
Attualmente la frenesia dell'epoca digitale, potrebbe far sembrare di una importanza minore il sapere attraverso il mezzo cartaceo. La nostra Fondazione non solo persegue il recupero degli edifici e la conservazione degli spazi, ma nell'intento di coltivare la storia in generale, è convinta della necessità di salvaguardare ogni documento che ha a che fare con la storia stessa. I libri sono l'elemento concreto che meglio accompagna il tentativo.
In questa biblioteca sono conservati, al 2020, quasi 7.000 volumi, molti dei quali provenienti da raccolte enciclopediche. Trattano principalmente storia della medicina e scienza, natura e storia relative a Minorca e al Mediterraneo. Sono presenti pubblicazioni riguardanti coloro che sono stati sull'isola a vario titolo, fascicoli specifici di un determinato periodo che non sono di facile reperimento. Molto importanti poi, alcune collezioni uniche, come quella che riunisce i libri di Ramón y Cajal o su di loro.
Hanno una grande importanza i libri editi dalla Fondazione presenti al centro della sala. Hanno a che fare con la storia di questo ospedale, il suo recupero e il ruolo del volontariato che lo ha reso possibile. Medici di diverse nazionalità hanno offerto la loro personale visione riguardo a Minorca, la sua natura e la sua società e sono state pubblicate nelle loro biografie.
Dal sito Web isladelrey.es è possibile accedere al database della biblioteca
Oltre alle normali spese necessarie per recuperare una stanza qui abbiamo dovuto sostituire le travi 1, 3, 5 e l'ultima, che era stata saccheggiata.
Contiene materiali donati da farmacie e familiari di farmacisti. Per evidenziare il armadi della farmacia Maspoch di Mahon (1920). (Aneddoto: poiché è in un unico pezzo e non si adatta attraverso la porta o la finestra, parte del muro della finestra ha dovuto essere rimosso e ricostruito di nuovo).
Esiste una buona collezione di vecchie medicine, oggetti e materiale di laboratorio di varie farmacie, tra cui Es Castell, Seguí (Mahón 1907) e Mercadal (Mahón 1920). Da quest'ultima proviene anche una preziosa collezione di 170 vasetti.
Puoi anche vedere il confine della Facoltà di Farmacia di Barcellona del 1925, in cui appare la signora Catalina Llabrés, prima farmacista minorchina. Nello stesso confine, il dottor Pius Font y Quer, botanico, farmacista militare in questo ospedale tra il 1913 e il 1914, è elencato come professore. La cassa registratora proviene dalla stessa farmacia.
Il restauro della sala è stato finanziato dal Balearic College of Pharmacists e dalla Menorcan Pharmaceutical Cooperative (Cofarme).
Va ricordato che i primi laboratori farmaceutici sono emersi nel 20 ° secolo. Fino ad allora il lavoro è stato svolto in farmacia. Per molto tempo a base di prodotti naturali sin dalla prima sintesi di prodotti, così come gli studi molecolari sono iniziati verso la fine del XIX secolo.
In questa stanza possiamo vedere diverse raccolte di vecchi farmaci, vari strumenti di farmacia e di laboratorio, nonché strumenti e procedure che sono stati utilizzati, come il dispenser composto, stampi per supposte, bilance di precisione e utensili da laboratorio in vetro.
Da notare anche l'area dedicata alla vecchia farmacia di Llull de Sineu (Mallorca), fondata nel 1899, dove possiamo trovare una collezione molto completa di libri, materiali e utensili.
Questa sala a volta è dedicata all'evocazione della farmacia dell'ospedale secondo il "Modulo chirurgico". Si tratta di un libro pubblicato nel 1808 a Mahon e conservato nel Museo di Minorca. Questo documento storico, scritto dall'allora direttore medico dell'ospedale, il dottor Rodríguez Caramazana, è indirizzato al farmacista senior dell'ospedale, D. Juan Clarós.
- Si inizia con la visita alla farmacia, cioè l'elenco degli strumenti, dei pesi e delle misure (libbre, once, dracme, scrupoli e grani) del periodo che si deve trovare in farmacia.
- Segue l'elenco di tutte le sostanze vegetali, minerali o animali che la farmacia deve conservare e dei preparati farmaceutici (sciroppi, infusi, pozioni, cerotti, gargarismi, ecc.) con le istruzioni per la loro preparazione e conservazione.
- Infine, c'è un intero capitolo dedicato alle avvertenze per il corretto uso di questo modulo e per una migliore assistenza ai malati.
Nel 2014 è stata realizzata un'edizione in facsimile di questo documento con una prefazione del Dr. Carmona, professore di Storia della Farmacia all'Università di Barcellona.
Occupa tutte le aiuole del cortile centrale dell'ospedale e quella di fronte all'ala sud dell'edificio.
GIARDINO DI PIANTE MEDICINALI
Creato nel 2007 su iniziativa dei farmacisti con la collaborazione del GOB. Molte delle piante, coltivate o importate, che dovevano essere utilizzate in ospedale sono rappresentate in esso (vedi il foglio informativo con il nome e la situazione di tutte le specie).
La selezione è stata effettuata sulla base di diversi documenti tra i quali possiamo evidenziare:
-Osservazioni sulle malattie epidemiche di Minorca dall'anno 1744 al 1749 di George Cleghorn pubblicate nel 1751 a Londra
-Modulo chirurgico ad uso dell'ospedale militare di Mahon di Manuel Rodriguez Caramazana, pubblicato a Mahon nel 1808
GIARDINO ETNOBOTANICO
Creato nel 2011 su progetto del botanico Pere Fraga.
Nell'elaborazione della proposta sono stati presi in considerazione due aspetti fondamentali, che hanno un valore didattico della flora minorchina per i visitatori e un interesse per la conservazione della flora autoctona in un contesto storico come quello di questo ospedale.
La selezione delle piante è stata effettuata valutando la loro funzione ornamentale, tenendo conto delle texture, dei colori, delle abitudini di crescita e di fioritura delle diverse specie.
Sono state incluse anche le piante caratterizzate dalla loro utilità come materie prime, specie minacciate o con proprietà nutritive, evitando in ogni caso le specie invasive o che richiedono un elevato consumo di risorse per il loro mantenimento.
* Il giardino è finanziato dalla società ARTIEM
L'Île du Roi est un petit îlot situé au centre du port de Mahón qui doit son nom au fait que c'est la première terre de Minorque sur laquelle le roi Alphonse III a mis le pied lorsqu'il a voulu conquérir Minorque occupée par les musulmans.
Le port de Mahón a acquis son importance au XVIIIe siècle avec l'essor de la navigation, ce qui en a fait un espace convoité par certaines puissances européennes, principalement l'Angleterre et la France, qui l'ont occupé à diverses reprises.
Au cours d'une de ces dominations anglaises, on a construit le bâtiment destiné à devenir un hôpital qui a survécu jusqu'à nos jours.
L'hôpital a été fondé en 1711 lors de la première domination anglaise, mais c'est en 1722 que l'expropriation de l'île du Roi a été réalisée avec l'idée de construire un hôpital naval pour soigner les malades de la marine anglaise.
En 1802, Minorque passa définitivement à la couronne d'Espagne, qui maintint l'utilisation d'un hôpital et fut en mesure de fournir des services au personnel des diverses marines qui opéraient en Méditerranée, comme les Américains, les Hollandais et les Italiens (ces derniers pendant la Seconde guerre mondiale), les Français, Anglais, Russes et Allemands.
Il a prolongé sa vie utile jusqu'en 1964, lorsque l'hôpital a été transféré dans la ville de Mahón et que le bâtiment a été évacué et abandonné.
Depuis 2004, l'association "Amics de l'Illa del l'Hospital", qui a donné naissance à la "Fundación Hospital de la Isla del Rey", protège l'île et son contenu.
En 1888, on a découvert les vestiges d'une basilique paléochrétienne datant du VIe siècle. Elle a été déclarée Monument national historique et archéologique. Cette découverte a révélé que l'île était habitée depuis l'Antiquité.
Cette annexe dédiée à la sacristie est attachée à la chapelle qui occupe la salle voisine. On y trouve divers objets à caractère religieux, issus de dons.
Remarquons les petites chapelles qui étaient exposées il y a des années dans des maisons particulières, certaines en permanence et d'autres déplacées de maison en maison aux XIXe et XXe siècles, qui étaient utilisées comme autel privé. On pense qu'elles sont de conception française.
Il existe également d'autres objets tels que des livres, des calices, des étoffes, de petits retables, des croix, des reproductions de tableaux, des chapelets, des images et une chasuble brodée d'or.
Dédiée à Saint Charles Borromée, cette chapelle a été inaugurée en 1784, deux ans après la prise de Minorque par le duc de Crillon. Consacrée au culte catholique, puisque celle qui existait à l'hôpital était et est anglicane, elle a été dédiée à Saint Charles en l'honneur du roi d'Espagne, qui était à l'époque Carlos III.
Après la longue période de 40 ans d'abandon, elle a été à nouveau bénie le 28-01-2008, lors d'une cérémonie solennelle présidée par l'évêque Monseigneur Piris.
La reconstruction de la chapelle a été parrainée par M. Santiago Pons Quintana. On y trouve des plaques commémoratives, des fresques avec des tétramorphes (symboles des quatre évangélistes) au plafond, des images comme celle de Saint Charles, (don d'un marin italien) et un calvaire du XVIIe siècle.
Les vitraux ont été réalisés par une bénévole qui collabore avec la Fondation. L'autel et les bénitiers (qui avaient été totalement détruits) ont été restaurés par un autre volontaire. Des marches, des tuiles et des bancs ont fait l'objet de diverses donations, tout comme la cloche de 1859, qui provient du vapeur “Menorca”, l'un des premiers navires à vapeur des Baléares.
Étant donné que l'île du Roi est la propriété de la Mairie, cette salle a été considérée comme une salle municipale et des actes officiels, tels que la signature d'accords, des réunions avec des diplomates et d'autres événements similaires, s'y sont déroulés.
Le sculpteur Leonardo Lucarini a fait don de sa collection à la Mairie, qui a décidé de l'installer dans cette salle et dans d'autres parties de l'édifice et des jardins.
Dédiée à la Minorque ancienne, cette salle contient des panneaux photographiques de certains sites de la Minorque talayotique. En raison de l'intérêt que cette île a suscité aux XVIIe et XVIIIe siècles, la cartographie existante est très riche et de grande qualité. Il y a ici quelques exemples et reproductions agrandies de cartes de cette époque.
Il convient de noter la mosaïque qui est une réplique de l'originale, découverte en 1888 dans la basilique paléochrétienne (6e siècle) sur cette Isla del Rey, et qui est conservée au Musée de Minorque. Elle est le résultat d'une collaboration entre le Centre Pénitentiaire de Minorque et des bénévoles de la Fondation de l'Hospital Isla del Rey. Il existe également une maquette de la basilique, mise en forme et réalisée par le bénévole Antonio Bagur.
Un ensemble de maquettes est exposé dans cette salle. Son auteur est un bénévole, Antonio Bagur, qui collabore avec la Fondation. Parmi ces maquettes figurent les tours de défense d'Alcalfar, Son Ganxo et Fornells, la Porte de la Reine (entrée de la forteresse de la Mola) et le Château de San Felipe.
Il a également reproduit la maquette de l'Ile du Roi, que le gouverneur de Minorque, le général Hipólito Llorente, avait fait construire en 1888 et qui est située au Musée des Beaux-Arts de Madrid.
La salle contient aussi une figuration réalisée à partir de photographies de volontaires vêtus de costumes d'époque et d'uniformes, recréant la vie sur l'île du Roi au XVIIIe siècle.
Il existe d'autres maquettes, un cadeau d'étudiants en architecture qui ont fait leur travail de fin d'études sur l'Ile du Roi.
C'est la première des 7 salles dédiées au mobilier et au matériel médical. Dans cette salle, il y a 16 lits, au lieu des 30 qui se trouvaient dans les 40 chambres de l'hôpital, où on atteignait le chiffre de 1 200 lits à la fin du XVIIIe siècle.
On ne sait pas si la taille des lits était la même à cette époque (voir hauteur de porte), étant donné que la stature moyenne était plus petite.
Il existe également plusieurs urinoirs, donnés par des familles et des particuliers.
Depuis son ouverture au début du XVIIIe siècle, l'hôpital dispose de cet espace dédié au culte anglican. Cette pièce constitue une annexe à la chapelle proprement dite.
Il ne faut pas oublier que les religions catholique et anglicane ne partagent pas de lieux de culte ni de cimetières. Ainsi, dans cet hôpital, il y avait trois chapelles: l'anglicane, la catholique (salle b02) et, plus tard, celle des religieuses (également catholique) pour leur usage privé.
Il existait également des différences qui ont affecté sensiblement la médecine. La possibilité de disséquer des cadavres était interdite par la religion catholique. Ce n'est pas le cas pour les anglicans. Cet hôpital en a profité et a facilité la pratique du Dr Cleghorn à qui on a dédié la salle b12.
Les Anglais ont gouverné Minorque pendant 3 périodes, au 18ème siècle. Cette salle rassemble des meubles, une bibliothèque, des drapeaux et des peintures liés à l'amiral Nelson. Il y a une maquette de la H.M.S. Victory, le navire sur lequel l'amiral Horacio Nelson est mort lors de la bataille de Trafalgar. On peut en voir l'original H.M.S Victory au musée naval de Portsmouth
Dans cette chapelle anglicane, dédiée à Saint George, vous pouvez remarquer l'absence d'images. Des drapeaux et autres éléments complètent la décoration. Les vitraux ont été réalisés par la volontaire Paz de Andrés.
Peut-être convient-il de proposer ici un résumé de ce que l'héritage de la présence anglaise a signifié pour Minorque:
En ce qui concerne les travaux de génie civil, le Camí d'en Kane a stimulé le commerce entre Mahón et Ciudadela, donnant une impulsion à tous les villages de l'intérieur, lesquels ont amélioré les cultures et l'irrigation.
L'introduction à grande échelle du bétail a permis de répondre aux besoins et aux approvisionnements des ports.
L'amélioration du port de Mahón, déclaré zone franche, y a stimulé l'activité industrielle et militaire. La création de la base navale, la construction de cet hôpital, l'expansion du château de San Felipe, qui est devenu l'une des forteresses les plus importantes du monde, ont été parmi les travaux les plus importants avec la fondation d'Es Castell (initialement Georgetown).
L'octroi d'une licence de corsaire à de nombreux navires marchands a également permis l'enrichissement de leurs propriétaires, améliorant notamment les conditions de vie de la société minorquine.
La liberté de culte et de commerce était respectée.
D'autre part, si le style anglais dans les meubles est un symbole de leur présense, il n'a pas atteint d'autres aspects culturels étant donné la différence de coutumes, de langue et de religion qui les éloignait de la société locale.
Financée par l'Association professionnelle des Baléares, cette salle contient du matériel - meubles, fauteuils de barbier anciens, instruments, outils et éléments auxiliaires, fourni par des dentistes.
Elle possède également une importante documentation sur la profession, notamment les livres écrits par M. Antonio Vivó en 1900, sur les questions de santé dentaire.
A partir de cette salle, le visiteur pourra saisir l'évolution que la médecine a connue au fil des ans. On nous montrera les instruments, le matériel, les appareils, les méthodes utilisées, le mobilier clinique et tout ce que l'évolution médicale a exigé.
Il n'est pas nécessaire de remonter aux 300 ans de vie de cet hôpital pour saisir l'importance de concepts tels que l'asepsie, les contagions, les épidémies, l'anesthésie, la rééducation, les traitements, les superstitions, l'influence environnementale, etc., et leur histoire. Bien que la médecine ait toujours existé, les progrès de ces dernières années sont impressionnants.
De nombreux documents fournis par des familles de médecins sont proposés dans cette salle. On nous montre les photographies de certains d'entre eux.
Comme dans la salle précédente, divers instruments se retrouvent dans les vitrines.
Le matériel présenté dans la vitrine centrale provient de cet hôpital. Il a été conservé à Majorque où il a été pris en charge, puis restitué après la période de restauration de ce bâtiment.
Dans ces salles dédiées à la médecine et à la chirurgie, il y a des références aux Drs. Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez Caramazana de la fin du XVIIIe et du début du XIXe siècle. Vous pouvez trouver à la bibliothèque leurs textes, biographies et publications.
Plus récentes sont les références aux Drs. Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría ou Manuel Sánchez-Rodrigo entre autres, dont les instruments ont été déposés dans ces salles.
Aujourd'hui, les choses sont très différentes. Mais jusqu'à il y a quelques années, l'étude radiologique au moyen de radiographies avec le soutien de l'interprétation numérique ou de systèmes plus avancés tels que CAT, PET, etc. ne s'était pas encore implantée.
Dans cette salle, nous trouvons les premiers émetteurs de rayons Roentgen, avec une photographie des examens effectués par son découvreur, Wilhem Conrad Roentgen, (physicien et premier lauréat du prix Nobel, dont il a donné le montant financier à l'Université et qui, pour des raisons éthiques, n'a pas voulu breveter sa découverte).
Il existe également les équipements de radiologie des Drs. Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo et la trousse à pharmacie du GESA, ainsi que des tabliers de protection.
On peut voir aussi des équipements portables à rayons infra-rouges ou ultraviolets et d'autres anciens appareils électriques médicaux
Aussi appelée "rééducation", cette salle servait à l'étude, au diagnostic et au traitement de blessures graves et de lésions qui exigeaient une réponse médicale immédiate. Elle contient des éléments de cette spécialité, entre autres, des attelles et des tables à plâtrer, avec des éléments accessoires spécifiques pour le traitement des mains, des doigts, des pieds, des épaules, des coudes, des genoux, etc. Dans cette salle se trouvent aussi une civière de campagne.
Les Photos de Classe où 4 générations de médecins de la famille Salord sont également présentés. Référence historique intéressante.
Il y a deux objets qui suscitent l'intérêt des visiteurs: une chaise psychiatrique, également appelée "chaise rassurante", dans laquelle l'individu qui en a besoin s'assied, pantalon baissé, membres attachés et avec un casque en bois sur la tête, qui remplit la fonction de tenir la tête droite, tout en l'isolant sensoriellement de l'environnement. Il ne peut ni voir ni entendre. Il peut respirer et est nourri jusqu'à ce qu'il "récupère".
L'autre pièce est un "lit". Il se compose d'un plateau suspendu par un seul point, pour recevoir des blessés souffrant de fractures dont le mouvement du bateau rend la cicatrisation difficile. Il s'agit d'une invention du Dr Jonathan M. Foltz, chirurgien en chef de l'escadre américaine, qui, à partir de 1815, a eu sa base dans le port de Mahón pendant près de 30 ans. Le Dr Foltz a passé trois ans à Minorque, époque au cours de laquelle il a décrit son expérience dans un livre traduit et réédité par la Fondation.
La salle contient également une importante partie de la bibliothèque scientifique du Dr Luis Munuera, spécialiste en chirurgie orthopédique et traumatologique, professeur à l'Université autonome de Madrid, chef de service de l'hôpital La Paz, chercheur, et pendant de nombreuses années, président de la SECOT (Société espagnole de chirurgie orthopédique et traumatologique). La bibliothèque fut donnée par sa veuve, Mme Amalia Trabanco, qui, au cours d'une visite à la Isla del Rey (l'Ile du Roi), avait pu apprécier le caractère idoine du lieu pour recevoir la source de nombreuses heures d'étude.
Cette salle est dédiée au médecin écossais George Cleghorn qui, pendant 13 ans, a été affecté comme chirurgien au 22e régiment d'infanterie de Minorque. Il s'est plongé dans les études d'anatomie et a effectué de multiples dissections et examens post- mortem, des conclusions qui l'ont amené à donner de nombreuses conférences et cours magistraux.
Depuis l'Antiquité, le «Corpus Hypocraticum» recommandait, pour connaître un lieu, d'étudier ses conditions environnementales, son climat, son eau, sa nourriture, ses épidémies et son mode de vie. Cela a été fait par les Topographies Médicales et, comme Minorque a fait l'objet de nombreuses présences et dominations diverses, les médecins qui en faisaient partie ont transmis leurs écrits sous la forme des "topographies" susmentionnées. Ce fut le cas du Dr écossais Cleghorn dont l'ouvrage principal, Observations sur les maladies épidémiques à Minorque de 1744 à 1749, en est un magnifique exemple. De ce livre publié en 1751, 8 éditions ont été réalisées, 5 en Angleterre, 2 aux États-Unis et une traduction en allemand. L'hôpital de la Fondation Isla del Rey l'a traduit et édité en espagnol en 2009.
D'autres livres, également publiés par la Fondation, ont été écrits par les médecins espagnols Hernández Morejón, Rodriguez Caramazana, le Dr français Passerat de la Chapelle, ou le Dr américain Johnatan Foltz.
Il est conseillé de commencer à visiter ces deux salles sur la b14 et de continuer sur la b13.
En ce qui concerne cette pièce, vous pouvez voir la reproduction grandeur nature de la bombe Fritz X1400 qui a causé le naufrage du cuirassé Roma. C'était le premier dispositif avec télécommande de l'histoire.
Des uniformes de la marine italienne et de la marine espagnole, fournis aux naufragés qui avaient besoin de vêtements, sont également présentés.
L'intérieur d'un navire de guerre a été reconstruit, avec tout le mobilier essentiel à la vie des marins.
Il y a un casier contenant des uniformes authentiques des membres d'équipage.
Des photographies et des documentaires sur le Roma, le Pegaso et l'Impetuoso, navires de l'escadre italienne, complètent l'histoire.
En 1943, à la fin de la Seconde Guerre mondiale, s'est produit un épisode qui a profondément affecté la ville de Mahón, et en particulier cet hôpital.
Les faits sont les suivants: l'Italie fasciste, déjà vaincue, était parvenue à un armistice avec les Alliés qui avaient demandé la reddition de la flotte. Le 9 septembre 1943, une escadre navale italienne de 22 navires naviguait vers la base de La Maddalena, en Sardaigne, lorsque l'armée de l'air allemande, malgré cet armistice, les attaqua dans le détroit de Bonifacio. C'était la première fois que des bombes radiocommandées étaient utilisées.
Deux bombes tombèrent sur le cuirassé Roma, le vaisseau amiral de l'escadre. L'une d'elles sur la sainte-barbe, ce qui provoqua l'explosion et le naufrage rapide du navire. Sur ses 2 021 marins, 1 393 perdirent la vie et reposent au fond de la mer. Sept navires de l'escadre recueillirent 622 marins naufragés et mirent le cap vers les îles Baléares, car elles appartenaient à un pays officiellement neutre et étaient connues de nombreux officiers de la flotte italienne qui avaient participé à la guerre civile d'Espagne.
Le matin du 10 septembre, près de 2 000 personnes arrivèrent à Minorque, connue pour son port et son hôpital militaire bien équipé, capable de soigner ses blessés. Les médecins et les infirmières, ainsi que les Sœurs de la Charité, se retrouvèrent dans une urgence exceptionnelle. De nombreux arrivants étaient gravement blessés ou brûlés, nus et même sans peau. 13 étaient décédés pendant le voyage et 13 autres décédèrent à l'hôpital. Ce sont les 26 morts du Roma, les seuls à pouvoir être enterrés dans un cimetière, à Mahón. Les blessés furent accueillis et soignés à l'hôpital.
Certains de ces arrivants restèrent confinés à Mahón, jusqu'en janvier 1944, lorsqu'ils furent transférés à Caldas de Malavella. Les navires, avec leurs équipages, furent détenus dans le port de Mahón jusqu'au 25 janvier 1945.
Pendant ces 16 mois, les marins italiens se lièrent d'amitié avec les familles de Minorque qui les avaient reçus. Certains mariages sont nés de cette relation. L'Italie, à la fois officiellement et personnellement, a exprimé à plusieurs reprises sa gratitude pour l'aide reçue des amis espagnols. Les navires de la marine italienne, y compris le navire-école Americo Vespuccio ou le Palinuro, visitent souvent ce port, l'Ile du Roi et le mausolée du Roma, dans le cimetière de Mahón.
Dans cette salle, nous trouvons de nombreuses photographies. Près de 300 photos de marins, ainsi que les drapeaux des régions, provinces et villes italiennes d'où ils venaient. On se souvient des médecins et des infirmières qui les ont soignés et de Mama Mahón, comme les marins appelaient Fortuna Novella, une Italienne de Carloforte et veuve d'un Minorquin, qui vivait à Mahón et qui s'occupait des marins, comme une mère. Elle a ouvert les portes de sa maison à tous, les a assistés, écoutés et réconfortés.
L'élément principal de cette salle, le modèle à l'échelle 1: 100 du cuirassé Roma, est l'œuvre personnelle d'un volontaire italien, Mario Cappa, qui est également le promoteur de ce petit musée abritant de nombreux souvenirs, obtenus grâce à des années d'efforts et d'enquête.
Dans un coin, idéalement en regardant les Bocas de Bonifacio, sur un lutrin de granit, cadeau de la Sardaigne, le livre des morts. Dans une vitrine, des souvenirs et des objets qui appartenaient aux naufragés et à leurs sauveteurs.
Le cuirassé Roma a été le dernier navire retrouvé parmi ceux coulés pendant la Seconde Guerre mondiale. C'est l'ingénieur italien Guido Gay qui en 2012, après 10 ans de recherche et d'exploration, l'a détecté à 1200 m de profondeur. Il a été brisé en deux parties, séparées de 600 m l'une de l'autre. Auparavant, il y avait eu de nombreuses tentatives manquées pour le retrouver, menées par des entités publiques et privées, italiennes et étrangères.
Description en français.
Cette pièce était initialement la cuisine de la maison du gouverneur britannique.
Aujourd'hui cette salle, dédiée à la biologie marine et surtout à la malacologie, abrite une magnifique collection de coquillages de qualité exceptionnelle. Cette salle est financée par la journaliste Mercedes Milà.
Il a commencé en 2006 avec l'apport de coquilles de la famille Pabst. Cette collection a été augmentée grâce aux contributions du Dr José Manuel Ramos Alexiades (décédé en 2011), bien connu à Es Castell, à qui ce magnifique travail de recherche mené avec une grande rigueur et des connaissances est dû.
La collection du Dr Ramos comprend quelque 5 000 coquilles répertoriées, dont certaines sont très rares à obtenir, des pièces singulières d'une beauté exceptionnelle, des fossiles et des échantillons de sable de toute l'île.
De plus, une bibliothèque spécifique sur le sujet en question accompagne cette collection.
La salle possède également des collections d'autres donateurs comme Ilona Wenck et avec des coquillages, des minéraux et des fossiles provenant de multiples sources et contributions.
Il convient de noter la contribution de la biologiste marine Rita Pabst qui, en plus de déposer sa collection privée dans cette salle, a consacré beaucoup de temps et d'efforts à sa création et à son entretien.
Comme son nom l'indique, cette salle rassemble des dons et un dépôt de livres qui ont permis à l'ancien hôpital de l'Ile du Roi de disposer d'une bibliothèque décente.
Il est vrai que de moins en moins de connaissances nous parviennent à travers les livres. Le monde numérique s'en occupe. Mais la Fondation poursuit non seulement la restauration des bâtiments et la conservation des espaces, mais essaie également de plonger dans l'histoire et de sauver tout ce qui a à voir avec le lieu et les circonstances du moment choisi. Et là, les livres sont ceux qui nous accompagnent le mieux dans cette démarche.
Cette bibliothèque compte, en 2020, près de 7 000 volumes, beaucoup d'entre eux en plusieurs tomes, qui portent principalement sur l'histoire médicale et la science, la nature et l'histoire liées à Minorque, ainsi que les publications de ceux qui sont venus sur l'île en tant qu'occupants, visiteurs, ou simples curieux. Il existe des fascicules à tirage limité d'une certaine période, qui ne sont pas faciles à trouver. Il existe des collections uniques, comme celle qui rassemble des livres de ou sur Ramón y Cajal.
Nous avons également au centre de la salle, sur un portant, les livres publiés par la Fondation. Ils sont relatifs à l'histoire de cet hôpital, à sa restauration, au bénévolat qui l'a rendu possible. La vision offerte par divers médecins de différentes nationalités concernant Minorque, sa nature et la société a également été publiée dans leurs "Topographies médicales".
A partir du site Web de cet hôpital, on peut accéder à la base de données de la bibliothèque.
En plus des frais habituels liés à la restauration d'une salle, ici nous avons dû remplacer les poutres 1, 3, 5 et la dernière, qui avaient été volées.
La salle contient du matériel donné par les pharmacies et les membres de la famille des pharmaciens. Remarquer deux armoires de la pharmacie Maspoch (anecdote: étant le plus grand en une seule pièce et ne passe pas à travers la porte ou la fenêtre, une partie du mur de la fenêtre a dû être démolie puis reconstruite).
Il y a une bonne collection de vieux médicaments,objects et matériel de laboratoire provenant de diverses pharmacies, notament d'Es Castell, de Seguí (Mahon 1907) et de Mercadal (Mahon 1920). Une précieuse collection de 170 pots provient également de ce dernier.
Vous pouvez également voir la Photo de Class de la Faculté de pharmacie de Barcelone de 1925, sur lequel se trouve Mme Catalina Llabrés, première pharmacienne de Minorque. Sur la même photo apparaît le Professeur Dr Pius Font i Quer, éminent botaniste qui fut pharmacien militaire de cet hôpital en 1913 et 1914. De la même Pharmacie provient la Caisse enregistreuse.
Il a été financé grâce au Collège des pharmaciens des Baléares et à la Coopérative pharmaceutique de Minorque (Cofarme).
Rappelons que les premiers laboratoires pharmaceutiques ont vu le jour au 20e siècle. Jusque-là, le travail était effectué dans les apothicaires. Longtemps basé sur les produits naturels depuis la première synthèse des produits, ainsi que les études moléculaires ont commencé vers la fin du XIXe siècle.
Dans cette salle, nous pouvons voir différentes collections de médicaments anciens, divers ustensiles de pharmacie et de laboratoire ainsi que des outils et des procédures qui ont été utilisés, tels que le distributeur de composés, les moules pour suppositoires, les balances de précision et les ustensiles de laboratoire en verre.
A noter également la zone dédiée à l'ancienne pharmacie Llull de Sineu (Majorque) fondée en 1899 où l'on peut trouver une collection très complète de livres, matériaux et ustensiles.
Cette salle voûtée évoque l'apothicairerie de l'hôpital selon le "Formulario Cirujico" (Formulaire Chirurgical). Il s'agit d'un livre publié en 1808 à Mahon et conservé au Musée de Minorque.
Ce document historique, rédigé par le directeur médical de l'hôpital de l'époque, le Dr Rodriguez Caramazana, s'adresse à l'apothicaire en chef du même hôpital, Juan Claros.
* Il commence par la visite de l'apothicairerie, c'est-à-dire l'énumération des instruments, poids et mesures (livres, onces, drachmes, scrupules et grains) de l'époque, qui doivent se trouver dans la boutique.
* Ensuite, il énumère toutes les substances végétales, minérales ou animales que doit contenir la pharmacie, ainsi que les préparations pharmaceutiques (sirops, infusions, potions, emplâtres, gargarismes, etc.) avec les instructions de préparation et de conservation.
* Enfin, apparaît tout un chapitre dédié aux avertissements pour un bon usage de ce formulaire et la meilleure assistance aux malades.
En 2014 on a réalisé un fac-similé de ce document avec une préface de Mme Carmona, Professeur d'Histoire de la Pharmacie de l'Université de Barcelone.
Il occupe la totalité des parterres du patio central de l'hôpital, plus celui qui est situé en face de l'aile sud de l'édifice.
JARDIN DE PLANTES MEDICINALES
Créé en 2007 à l'initiative des pharmaciens, avec la collaboration du GOB. On y trouve représentées beaucoup de plantes, cultivées ou importées, qui devaient être utilisées à l'hôpital (voir le triptyque d'information avec le nom et la situation de toutes les espèces).
La sélection s'est faite sur la base de différents documents, parmi lesquels:
-Observations on the epidemical diseases of Menorca from the year 1744 to 1749, de George Cleghorn, publié en 1751, à Londres
-Formulario cirujico para uso del hospital militar de Mahon, de Manuel Rodriguez Caramazana, publié à Mahon en 1808
JARDIN ETHNOBOTANIQUE
Créé en 2011 à partir d'un projet du botaniste Pere Fraga.
Pour l'élaboration de sa proposition, on a pris en compte deux aspects primordiaux qui sont: une valeur didactique de la flore minorquine pour les visiteurs, et un intérêt pour la conservation de la flore autochtone dans un contexte historique comme celui de cet hôpital.
La sélection des plantes s'est faite de manière à valoriser leur fonction ornementale en tenant compte des textures, couleurs, biotopes de croissance et floraison des différentes espèces.
On a aussi inclus des plantes caractérisées par leur utilité comme matières premières, des espèces menacées ou avec des propriétés nutritives, en évitant toutes espèces de plantes invasives ou qui demandent une consommation élevée de ressources pour leur subsistance.
* Le jardin est financé par l'entreprise ARTIEM.
Die Königsinsel ist eine kleine Insel im Zentrum des Hafens von Mahón, die ihren Namen der Tatsache verdankt, dass es der erste menorquinische Boden war, auf den König Alfons III. trat, als er Menorca von den Muslimen erobern wollte, die es besetzten.
Der Hafen von Mahón gewann im 18. Jahrhundert mit dem Aufkommen der Schifffahrt an grosser Bedeutung. Er wurde zu einem begehrten Ort für einige europäische Mächte, hauptsächlich Engländer und Franzosen, die ihn bei verschiedenen Gelegenheiten besetzten. Während einer dieser englischen Herrschaften wurde das als Krankenhaus bestimmte Gebäude gebaut, das bis heute erhalten geblieben ist.
Der Bau begann 1711 während der ersten englischen Herrschaft, aber erst 11 Jahre später sollte es ein englisches Marinekrankenhaus werden.
1802 wurde Menorca an die spanische Krone zurückgegeben (gemäß dem Vertrag von Amiens). Das Krankenhaus wurde zu einem Militärkrankenhaus und versorgte das Personal verschiedener, im Mittelmeer agierender Flotten, darunter Amerikaner, Holländer, Italiener (letztere während des Zweiten Weltkriegs), Franzosen, Engländer, Russen und Deutsche.
Das Krankenhaus existierte auf der Königsinsel bis 1964, als es in die Stadt Mahón verlegt und das Gebäude evakuiert und verlassen wurde.
Seit 2004 schützt die Vereinigung "Amics de l'Illa del l'Hospital", aus der die “Stiftung Krankenhaus Isla del Rey" hervorgegangen ist, die Insel und ihren Inhalt.
1888 wurden die Überreste einer frühchristlichen Basilika aus dem 6. Jahrhundert entdeckt. Es wurde zum Nationalen Historischen und Archäologischen Denkmal erklärt. Diese Entdeckung bewies, dass die Insel seit der Antike bewohnt war.
Dieser kleine Saal ist der Sakristei gewidmet und an die Kapelle angeschlossen, die den nächsten Raum einnimmt. Hier sind verschiedene religiöse Gegenstände zu sehen, die gespendet wurden.
Die kleinen Kapellen waren vor Jahren in Privathäusern zu finden, einige dauerhaft und andere wurden im 19. und 20. Jahrhundert von Haus zu Haus verlegt und als privater Altar genutzt. Es wird angenommen, dass sie französisches Design haben.
Es gibt auch andere Gegenstände wie Bücher, Kelche, Tücher, kleine Altarbilder, Kreuze, Teller, Rosenkränze, Bilder und ein mit Gold besticktes Messgewand.
Diese Kapelle ist San Carlos Borromeo gewidmet und wurde 1784 zwei Jahre nach der Einnahme Menorcas durch den Herzog von Crillón eingeweiht.
Dem katholischen Kult geweiht, da derjenige, der im Krankenhaus existierte, anglikanisch war und ist, wurde er San Carlos zu Ehren des spanischen Königs gewidmet, der zu dieser Zeit Carlos III war. Nach über 40 Jahren der Vernachlässigung wurde es am 28.01.2008 in einem feierlichen Akt unter Vorsitz von Bischof Monsignore Piris erneut gesegnet.
Der Wiederaufbau der Kapelle wurde von Don Santiago Pons Quintana gesponsert. Darin finden Sie Gedenktafeln, Fresken mit Tetramorphen (Symbole der vier Evangelisten), Bilder, wie das des Heiligen Karl (Geschenk eines italienischen Seemanns) und einen Kalvarienberg (grosse Nachbildung des Leiden Christi an einem erhöhten Ort) aus dem 17. Jahrhundert.
Die Glasfenster wurden von Paz de Andrés hergestellt, einer Glaskünstlerin und Freiwilligen, die mit der Stiftung zusammenarbeitet. Der Altar und die Weihwasserbecken (sie wurden vollständig zerstört) wurden von einem anderen Freiwilligen, dem Bildhauer Toni Gomila, restauriert. Stufen, Fliesen und Bänke waren Gegenstand verschiedener Spenden, ebenso wie die Glocke von 1859, die vom Dampfer 'Menorca' stammte, einem der ersten Dampfschiffe auf den Balearen.
Da die Isla del Rey Eigentum des Stadtrats ist, war dieser Raum offiziellen Handlungen wie die Unterzeichnung von Vereinbarungen, Treffen mit Diplomaten und ähnlichen offiziellen Anlässen vorbehalten.
Der Bildhauer Leonardo Lucarini schenkte seine Sammlung dem Stadtrat, der beschloss, sie in diesem Raum und in anderen Bereichen des Gebäudes und der Gärten auszustellen.
Dieser Raum ist dem alten Menorca gewidmet und enthält Fototafeln einiger Siedlungen aus dem talayotischen Menorca. Aufgrund des Interesses, das diese Insel im 17. und 18. Jahrhundert weckte, ist die vorhandene Kartographie sehr umfangreich und von hoher Qualität. Hier sind einige Beispiele und vergrößerte Reproduktionen von Karten aus dieser Zeit zu finden.
Es ist erwähnenswert, dass das Mosaik eine Nachbildung des 1888 in der frühchristlichen Basilika (6. Jahrhundert) auf der Königsinsel entdeckten Originals ist und im Museum von Menorca aufbewahrt wird. Es ist das Ergebnis einer Zusammenarbeit zwischen dem Strafvollzugszentrum von Menorca und Freiwilligen der Isla del Rey Hospital Foundation. Es ist auch ein Modell der Basilika zu sehen, das vom Freiwilligen Antonio Bagur gestaltet und angefertigt wurde.
In diesem Raum sind eine Reihe von massstabsgetreuen Modellen ausgestellt. Ihr Autor ist ein Freiwilliger, Antonio Bagur, der mit der Stiftung zusammenarbeitet. Zu diesen Modellen gehören die Verteidigungstürme von Alcalfar, Son Ganxo und Fornells, die Puerta de la Reina (Eingang zur Festung La Mola) und das Castillo de San Felipe.
Antonio hat auch das Modell der Isla del Rey reproduziert, das der Gouverneur von Menorca, General Hipólito Llorente, 1888 erbaut hatte und das sich im Museum der Schönen Künste in Madrid befindet.
Der Raum enthält weiterhin eine Darstellung aus Fotografien von Freiwilligen in historischen Kleidern und Uniformen, die das Leben auf der Königsinsel im 18. Jahrhundert nachbilden.
Es gibt auch noch andere Modelle, Geschenke von Architekturstudenten, die einmal am Ende ihres Studiums auf King's Island gearbeitet haben.
Es ist das erste von 7 Zimmern für Möbel und medizinische Versorgung.
In diesem Raum befinden sich 16 Betten anstelle der 30, die Ende des 18. Jahrhunderts in den 40 Zimmern des zweistöckigen Krankenhauses untergebracht waren. Insgesamt gab es bis zu 1.200 Betten.
Es ist nicht bekannt, ob die Bettgröße zu diesem Zeitpunkt gleich war (siehe Türhöhe), da die durchschnittliche Personengrösse damals kleiner war.
Es gibt auch mehrere Nachttöpfe, die von Familien und Einzelpersonen gespendet wurden.
Seit seiner Eröffnung im frühen achtzehnten Jahrhundert hat das Krankenhaus diesen Raum dem anglikanischen Glauben gewidmet. Dieser Raum ist an die Kapelle selbst angeschlossen.
Es sei daran erinnert, dass die katholische und die anglikanische Religion keine Kultstätten oder Friedhöfe teilten. Daher gab es in diesem Krankenhaus drei Kapellen: die anglikanische, die katholische (Raum b02) und später die der Nonnen (auch katholisch) für ihren privaten Gebrauch.
Es gab auch Unterschiede, die die Medizin deutlich beeinflussten. Die Möglichkeit, Leichen zu sezieren, war von der katholischen Religion verboten. Nicht so für die Anglikaner. Dieses Krankenhaus profitierte davon und erleichterte die Praxis von Dr. Cleghorn, dem Raum b12 gewidmet ist.
Die Engländer regierten Menorca im 18. Jahrhundert drei Mal.
Dieser Raum sammelt Möbel, eine Bibliothek, Flaggen und Gemälde im Zusammenhang mit Admiral Nelson. Es gibt ein Modell der H.M.S. Victory, dem Schiff, auf dem Admiral Horacio Nelson in der Schlacht von Trafalgar starb. Das Original, H.M.S Victory, kann im Portsmouth Naval Museum besichtigt werden.
In dieser anglikanischen Kapelle, die dem Heiligen Georg gewidmet ist, bemerken Sie das Fehlen von Bildern. Fahnen und andere Elemente ergänzen die Dekoration. Die Glasfenster wurden von einer Freiwilligen angefertigt.
Vielleicht ist es angebracht, hier zusammenzufassen, was das Erbe der englischen Präsenz für Menorca bedeutet hat:
In Bezug auf Bauarbeiten stimulierte der Camí d'en Kane den Handel zwischen Mahón und Ciudadela und förderte den Handel aller Städte im Landesinneren, und verbesserte Ernte und Bewässerung.
Großvieh wurde eingeführt, um den Bedarf und die Versorgung des Hafens zu decken.
Die Verbesserung des als Freizone deklarierten Hafens von Mahón stimulierte die industrielle und militärische Aktivität in diesem Hafen. Die Schaffung des Marinestützpunkts, der Bau dieses Krankenhauses, die Erweiterung des Castillo de San Felipe, das zu einer der wichtigsten Festungen der Welt wurde, waren einige der bedeutendsten Werke zusammen mit der Gründung von Es Castell (ursprünglich Georgetown).
Auch die Erteilung eines Patents zur Privatisierung von vielen Handelsschiffen ermöglichte einen gewissen Reichtum ihrer Eigner, und die Verbesserung der Lebensbedingungen der menorquinischen Gesellschaft.
Religions- und Marktfreiheit wurden respektiert.
Andererseits ist der englische Stil in Gebäuden und Möbeln nur ein Symbol für ihre Präsenz, die keine anderen kulturellen Aspekte erreichte. Die unterschiedlichen Bräuche, ihre Sprache und Religion distanzierten sie von der lokalen Gesellschaft.
Vom Berufsverband der Balearen finanziert, enthält dieser Saal Möbel, antike Friseurstühle, Instrumente, Werkzeuge und Hilfselemente. All dies wurde uns von verschiedenen Zahnärzten bereitgestellt.
Es enthält auch wichtige Unterlagen zum Beruf des Zahnarztes. Ein Buch ist besonders hervorzuheben: das von Antonio Vivó, der im Jahr 1900 zu Fragen der Zahngesundheit Stellung nahm.
Von diesem Raum aus kann der Besucher die Entwicklung der Medizin im Laufe der Jahre nachvollziehen. Wir sehen Instrumente, Materialien, Geräte, verwendete Methoden, klinische Möbel und alles, was die medizinische Evolution beinhaltet.
Man braucht nicht auf die 300 Jahre dieses Krankenhauses zurückzugreifen, um die Bedeutung seiner Geschichte und die von Konzepten wie Asepsis, Ansteckung, Epidemien, Anästhesie, Rehabilitation, Behandlungen, Aberglauben, Umwelteinflüssen usw. zu erkennen.
Obwohl es die Medizin schon immer gegeben hat, sind die Fortschritte der letzten Jahre beeindruckend.
In diesem Raum werden viele Materialien angeboten, die von Familien von Ärzten zur Verfügung gestellt werden. Einige von ihnen sind auf den Fotos zu sehen.
Wie im Raum davor befinden sich in den Vitrinen verschiedene Instrumente.
Das Material, das in der zentralen Vitrine ausgestellt ist, stammt aus diesem Krankenhaus. Es wurde auf Mallorca während der Wiederaufbauphase des Krankenhauses aufbewahrt, und dann wieder zurückgegeben.
In diesen Räumen für Medizin und Chirurgie gibt es Hinweise auf Dr. Orfila, Hernández Morejón, Rodríguez Caramazana aus dem späten 18. und frühen 19. Jahrhundert. Ihre Texte, Biografien und Veröffentlichungen befinden sich in der Bibliothek.
Neueren Datums sind Verweise auf Dr. Bernat Riera, Bernardo Bustamante, Juan José Apellániz, José Luis Echeverría oder Manuel Sánchez-Rodrigo, deren Instrumente in diesen Räumen ausgestellt sind.
Heute sieht es ganz anders aus und die Entwicklung ist weit fortgeschritten. Aber es ist noch nicht so lange her, das radiologische Untersuchungen mittels Röntgenbildern ausgeführt werden, manchmal mit Unterstützung der digitalen Interpretation und ganz zu schweigen von fortschrittlicheren Systemen wie CAT, PET usw.
In diesem Raum finden wir die ersten Röntgenapparate mit einem Foto der Tests, die von seinem Entdecker, dem Physiker Wilhelm Conrad Roentgen, dur- chgeführt wurden. Der erste Nobelpreisträger für Physik, im Jahr 1901, stifte- te seinen finanziellen Preis übrigens der Universität und aus ethischen Grün- den wollte er seine Entdeckung nicht patentieren lassen.
Es gibt weitere radiologische Ausrüstungen von den Doktoren Orfila, Vicente Roca, Manuel Sánchez-Rodrigo und das GESA-Kit sowie Schutzschürzen.
Weiterhin tragbare Apparate für Infrarot- oder ultraviolette Strahlungen und andere alte elektrische medizinische Geräte.
Es ist die Erforschung, die Diagnose und die Behandlung schwerer Wunden und Verletzungen, die sofortige ärztliche Hilfe erfordern. In diesem Sinne werden Sie hier viele spezifische Instrumente sehen, u.a.Schienen, auch aus Gips und weitere Gegenstände zur Behandlung von Händen, Fingern, Füßen, Schultern, Ellbogen, Knien usw. Weiterhin sieht man eine Feldtrage.
Ebenfalls ausgestellt sind die Studien-Abschlussfotos von 4 Generationen von Ärzten aus der Familie Salord, eine interessante historische Referenz.
Der Raum verfügt über zwei weitere Objekte, die für Besucher von Interesse sind. Das erste ist ein "beruhigender" psychiatrischer Stuhl, in dem der Patient mit gesenkter Hose über einem Loch sitzt! Seine Gliedmassen sind mit Riemen befestigt, ein Holzhelm bedeckt und stützt seinen Kopf! Auf diese Weise und im Laufe der Zeit beruhigt sich der Patient (oder auch nicht…). Von außen isoliert kann er weder sehen noch hören, aber er konnte atmen und wurde gefüttert. Dieser Prozess wurde verwendet, um eine Person zu zwingen, fest an einem Ort zu sitzen, um Verletzungen und Schäden für sich selbst und andere zu vermeiden.
Das zweite Objekt, ein interessantes Stück von Dr. Jonathan M Folz, ist eine starre Trage, die an einem einzigen Punkt hängt. Dies verhindert, dass Patienten, die sich von Frakturen erholen, die Bewegung des Bootes spüren. Dr. Folz war der Chefarzt der US-Marine, die seit 1815 und fast 30 Jahre lang seine Basis im Hafen von Mahón hatte. Dr. Folz verbrachte drei Jahre auf Menorca. Während dieser Zeit schrieb er seine Erfahrungen in ein Buch, das von der Stiftung übersetzt und neu veröffentlicht wurde.
In diesem Raum, der der Traumatologie gewidmet ist, befindet sich auch ein wichtiger Teil der Wissenschaftlichen Bibliothek von Dr. Luis Munuera Martínez, Spezialist der orthopädischen Chirurgie und Traumatologie. In diesem Fach war er Professor an der Autonomen Universität Madrid, Chefchirurg am La Paz Hospital, Forscher und langjähriger Präsident der SECOT (Spanische Gesellschaft für orthopädische Chirurgie und Traumatologie). Die Bibliothek wurde von seiner Witwe, Frau Amalia Trabanco, gespendet, die bei einem Besuch auf der Königsinsel zu dem Entschluss kam, dass dieser Ort perfekt geeignet war, das umfangreiche Werk ihres Mannes, zu würdigen und auszustellen.
Dieser Raum ist dem schottischen Arzt George Cleghorn gewidmet, der im 18. Jahrhundert 13 Jahre lang als Chirurg dem 22. Infanterie-Regiment in Menorca zugeteilt wurde. Er vertiefte sich in Anatomiestudien und führte mehrere Präparationen und Obduktionen durch. Ausserdem hielt er viele Vorlesungen und Meisterkurse.
Seit der Antike empfahl der „Corpus Hypocraticum“ (eine Sammlung medizinischer Schriften, die von Hippokrates verfasst wurden),das die Umweltbedingungen, das Klima, das Wasser, die Lebensmittel, die Epidemien und die Lebensweise zu untersuchen seien, um einen Ort kennenzulernen. Dies wurde anhand von medizinischen Topografien durchgeführt. Da Menorca zu verschiedenen Zeiten mehrere Male besetzt war, hinterließen die Ärzte, die auf der Insel stationiert waren, ihre Schriften in Form der oben genannten "Topografien".
So auch der schottische Physiker und Chirurg Dr. Cleghorn. Sein Hauptwerk "Beobachtungen zu Seuchen auf Menorca von 1744 bis 1749" ist ein hervorragendes Beispiel dafür. Von diesem 1751 veröffentlichten Buch wurden 8 Ausgaben herausgebracht, 5 in England, 2 in den Vereinigten Staaten und eine Übersetzung ins Deutsche. Das Krankenhaus der Fundación Isla del Rey hat es 2009 auf Spanisch übersetzt und bearbeitet.
Andere Bücher, ebenfalls von der Stiftung veröffentlicht, wurden von den Spaniern Dr. Hernández Morejón und Rodriguez Caramazana, dem Franzosen Dr. Passerat de la Chapelle und dem Amerikaner Dr. Johnathan Foltz geschrieben.
Es ist ratsam, diese beiden Räume auf der B14 zu besuchen und auf der B13 fortzufahren.
In diesem Raum können Sie die naturgetreue Nachbildung der Fritz X1400- Bombe sehen, die den Untergang verursacht hat.
Es werden auch Uniformen der italienischen Marine und der spanischen Marine gezeigt, die an die Überlebenden ausgegeben wurden, die dringend Kleidung brauchten.
Auch das Innere eines Kriegsschiffes mit allen wesentlichen Möbeln, wurde wieder aufgebaut.
Weiterhin gibt es einen Schrank mit authentischen Uniformen der Besatzungsmitglieder.
Fotos und Dokumentationen über die ROMA, den Pegasus und die Impetuous, Schiffe des italienischen Geschwaders, runden die Geschichte ab.
1943, am Ende des Zweiten Weltkriegs, geschah etwas, das die Stadt Mahón und insbesondere dieses Krankenhaus zutiefst traf.
Die Situation war folgende: Das bereits besiegte faschistische Italien hatte einen Waffenstillstand mit den Verbündeten erreicht. Diese forderten aber die Übergabe der Flotte. Am 9. September 1943 segelte ein italienisches Marinegeschwader von 22 Schiffen zur Basis von La Maddalena auf Sardinien. In der Straße von Bonifacio zwischen Korsika und Sardinien wurde das Geschwader von der deutschen Luftwaffe angegriffen. Es war das erste Mal in der Geschichte, dass ferngesteuerte Bomben eingesetzt wurden.
Zwei Bomben fielen auf das Schlachtschiff ROMA, es explodierte und versank. Von den 2.021 Seeleuten kamen 1.393 ums Leben. Sieben Schiffe der Flotte nahmen 622 Schiffbrüchige auf und segelten zu den Baleareninseln. Die Balearen gehörten zu einem offiziell neutralen Land und war vielen italienischen Offizieren, die am spanischen Bürgerkrieg teilgenommen hatten, bekannt.
Am Morgen des 10. September kamen fast 2000 Menschen auf Menorca an. Die Ärzte und Krankenschwestern des Militärkrankenhauses , zusammen mit den Schwestern der Nächstenliebe sahen sich einem schrecklichen Notfall gegenüber. Viele der Ankömmlinge waren schwer verletzt oder hatten schlimmste Verbrennungen. 13 starben auf der Reise und weitere 13 im Krankenhaus. Diese 26 Gefallenen der ROMA wurden auf dem Friedhof von Mahón beigesetzt.
Etliche der Überlebenden blieben bis Januar 1944 in Mahón, bis sie nach Caldas de Malavella bei Girona überführt wurden. Die Schiffe mit ihren Besatzungen blieben bis zum 25 Januar 1945 im Hafen von Mahón konfisziert.
Während dieser fast anderthalb Jahre freundeten sich viele italienische Seeleute mit den menorquinischen Familien an, die sie so hilfsbereit empfangen hatten. Dies führte sogar zu einigen Hochzeiten.
Italien hat sich sowohl offiziell als auch persönlich wiederholt für die Hilfe spanischer Freunde bedankt. Italienische Marineschiffe, darunter das Schulschiff Americo Vespuccio oder Palinuro, besuchen häufig diesen Hafen, die Königsinsel und das Mausoleum der ROMA auf dem Friedhof von Mahón.
In diesem Raum sehen sie fast 300 Fotos von Seeleuten zusammen mit den Flaggen der italienischen Regionen, Provinzen und Städte, aus denen sie stammten. Es wird an die Ärzte und Krankenschwestern, die sie behandelten und pflegten erinnert. Und vor allem an Mama Mahón. So wurde Fortuna Novella, eine Italienerin aus Carloforte und die Witwe eines Menorquiners, genannt. Sie lebte in Mahón und behandelte die Seeleute wie eine Mutter. Sie hiess sie in ihrem Haus willkommen, hörte zu und tröstete.
Das Hauptelement dieses Raumes, das Modell des Schlachtschiffes ROMA im Maßstab 1: 100, ist die persönliche Arbeit eines italienischen Freiwilligen, Mario Cappa. Er ist die Seele dieses kleinen Museums, das so viele Erinnerungen an dieses traurige Kapitel des 2. Weltkrieges birgt.
Sie können hier auch eine Karte sehen, die den Weg der Flotte und den Ort der Bombardierung anzeigt. Auf einem Granitpult steht eine Skulptur, ein Geschenk aus Sardinien. In einer Vitrine das Buch der Gefallenen. In einer anderen finden sie Gegenstände, die den Überlebenden und ihren Rettern gehörten.
Das Schlachtschiff ROMA war das letzte Schiff, das von den im Zweiten Weltkrieg Versunkenen, gefunden wurde. Der italienische Ingenieur Guido Gay, entdeckte es 2012 nach 10 Jahren Suche. Es war in 1200 Metern Tiefe in zwei Fragmente geteilt, die 600m voneinander entfernt lagen. Zuvor hatte es zahlreiche vergebliche Versuche gegeben , sowohl von italienischen und ausländischen Einrichtungen, das Wrack der ROMA zu finden
Dieser Raum war ursprünglich die Küche des Hauses des britischen Gouverneurs.
Heute beherbergt dieser Raum, der der Meeresbiologie und insbesondere der Malakologie gewidmet ist, eine großartige Sammlung von Muscheln von außergewöhnlicher Qualität. Dieser Raum wird größtenteils von der Journalistin Mercedes Milà finanziert.
Die Sammlung begann mi Jahre 2006 mit den Beiträgen von Muscheln aus der Familie Pabst. Diese wurde durch die Beiträge von Dr. José Manuel Ramos Alexiades (gestorben 2011), bekannt in Es Castell, erweitert, dem diese großartige Katalogisierung und Forschungsarbeit mit großer Genauigkeit und Wissen zu verdanken ist.
Die Sammlung von Dr. Ramos besteht aus rund 5.000 katalogisierten Muscheln, von denen einige sehr selten sind. Es sind einzigartige Stücken von außergewöhnlicher Schönheit, Fossilien und Sandproben aus der ganzen Insel Menorca.
Darüber hinaus liegt dieser Sammlung eine spezielle Bibliothek zu dem Meeresbiologie Thema bei.
Der Raum hat auch Sammlungen von anderen Spendern wie Ilona Wenck und mit Muscheln, Mineralien und Fossilien aus verschiedenen Orten und Beiträgen.
Es sei auf den Beitrag der Meeresbiologin Rita Pabst hingewiesen, die neben der Hinterlegung ihrer Privatsammlung in diesem Raum viel Zeit und Mühe in die Erstellung und Pflege dieser Sammlung gesteckt hat.
In diesem Raum werden, wie der Name schon sagt, Spenden und Leihgaben gesammelt, die es dem alten Krankenhaus auf der Königsinsel ermöglicht haben, über eine anständige Bibliothek zu verfügen.
Es ist wahr, dass wir immer weniger Wissen durch Bücher beziehen, das besorgt heutzutage die digitale Welt . Die Stiftung verfolgt aber nicht nur die Wiederherstellung von Gebäuden und die Erhaltung von Räumen, sondern versucht auch, in die Geschichte einzutauchen und alles zu retten, was mit dem Ort und den Umständen der jeweiligen Epoche zu tun hat. Und dabei sind Bücher von unschätzbarem Wert.
In 2020, In dieser Bibliothek befinden sich fast 7.000 Exemplare, viele davon aus verschiedenen Bänden, die hauptsächlich medizinische Geschichte und Wissenschaft, Natur und Geschichte Menorca`s enthalten. Auch dabei sind Veröffentlichungen von Einwohnern und Besuchern der Insel. Es gibt Bücher aus bestimmten Zeiten, die nicht leicht zu finden sind. U.a. einige einzigartige Sammlungen, die Bücher von oder über Ramón y Cajal zusammenbringen.
In der Mitte des Raumes, stellen wir die Bücher aus, die von der Stiftung veröffentlicht wurden. Sie haben mit der Geschichte dieses Krankenhauses zu tun, seinem Wiederaufbau und der Arbeit der Freiwilligen, die dieses möglich gemacht hat und immer noch macht. In etlichen Topografien sehen wir Menorca, seine Natur und Gesellschaft aus der Sichtweise von Ärzten unterschiedlicher Nationalitäten.
Über das Web isladelrey.es können Sie auf die Bibliotheksdatenbank zugreifen.
Zusätzlich zu den üblichen Kosten für die Wiederherstellung eines Raums mussten hier Balken 1, 3, 5 und der Letzte ersetzt werden, die im Laufe der Jahre geklaut wurden.
Hier befinden sich Materialien, die von Apotheken und Familienmitgliedern gespendet wurden. Hervorzuheben sind zwei Schränke der alten Apotheke Maspoch aus Mahón von 1920. (Anekdote: Da die Schränke in einem Stück sind und nicht auseinanderzunehmen und dadurch nicht durch die Tür oder das Fenster passten, musste ein Teil der Fensterwand entfernt und wieder aufgebaut werden.)
Es gibt eine sehr schöne Sammlung alter Medikamente, Gegenstände und Labormaterialen aus verschiedenen Apotheken, u.a. Es Castell und der Apotheken Seguí (1907) und Mercadal (1920) aus Mahón. Eine wertvolle Sammlung von 170 Gläsern stammt ebenfalls aus der Apotheke Mercadal.
Interessant ist auch das Gruppenbild der Studienabgänger der Fakultät für Apotheker Barcelona von 1925, auf dem Frau Catalina Llabrés, die erste menorquinische Apothekerin, zu sehen ist. Auf dem selben Bild wird Dr. Pius Font y Quer, ein Botaniker, der zwischen 1913 und 1914 Militärapotheker in diesem Krankenhaus war, als Professor aufgeführt. Die Registrierkasse stammt aus derselben Apotheke.
Die Restaurierung des Raumes wurde von der Apothekerschule der Balearen und der pharmazeutischen Genossenschaft Menorca (Cofarme) finanziert.
Es sei daran erinnert, dass erst im 20. Jahrhundert die ersten pharmazeutischen Labors entstanden sind. Bis dahin wurde die Arbeit in den Apotheken erledigt. Lange Zeit auf der Basis von Naturstoffen, da die erste Produktsynthese sowie molekulare Studien erst gegen Ende des 19. Jahrhunderts begannen.
In diesem Raum befinden sich verschiedene Sammlungen alter Medikamente, Apotheken- und Laborutensilien sowie Werkzeuge und Verfahrensweisen, wiez. B. den Verbundspender, Zäpfchenformen, Präzisionswaagen und Labormaterialien aus Glas.
Bemerkenswert ist auch der Bereich, der der alten Apotheke Llull de Sineu (Mallorca) aus dem Jahr 1899 gewidmet ist. Hier können Sie eine sehr vollständige Sammlung von Büchern, Materialien und Utensilien sehen.
Dieses Gewölbe ist der Erinnerung an die Apotheke des Krankenhauses und des Buches „Formulario Cirújico“ gewidmet. Dies wurde 1808 in Mahón veröffentlicht und ist im Museum von Menorca ausgestellt.
Dieses historische Dokument des damaligen medizinischen Direktors des Krankenhauses, Dr. Rodríguez Caramazana (von 1802 bis 1831 auf Menorca), ist an seinen Chefapotheker D. Juan Clarós gerichtet.
- Es beginnt mit dem Besuch der Apotheke, einer Liste von Instrumenten, Gewichten und Maße (Pfund, Unzen, Drachmen und Körner) , die aus der Zeit Anfang des 19. Jahrhunderts stammen.
- Als nächstes werden alle pflanzlichen, mineralischen oder tierischen Substanzen, die die Apotheke lagern sollte, aufgeführt sowie die pharmazeutischen Präparate (Sirupe, Infusionen, Tränke, Pflaster, Gurgeln usw.) und die Zubereitungs- und Konservierungsanweisungen
- Schließlich erscheint ein ganzes Kapitel an Vorsichtsmassnahmen für eine gute Verwendung dieses Formulars und eine bessere Unterstützung der Kranken.
Im Jahr 2014 wurde eine Faksimile-Ausgabe dieses Dokuments mit einem Vorwort von Dr. Carmona, Professor für Apotheken-Geschichte an der Universität von Barcelona, erstellt.
Der Garten nimmt alle Blumenbeete im zentralen Innenhof des Krankenhauses und denen vor dem Südflügel des Gebäudes ein.
GARTEN DER HEILPFLANZEN
Dieser Garten wurde 2007 auf Initiative von Apothekern in Zusammenarbeit mit der GOB (Gruppe von Naturschützern der Balearen) angelegt. In ihm befinden sich viele der Pflanzen, kultiviert oder importiert, die im Krankenhaus verwendet wurden. (Siehe das informative Triptychon mit dem Namen und dem Standort aller Arten).
Die Auswahl wurde anhand verschiedener Dokumente getroffen, unter denen Folgende hervorzuheben sind:
•Beobachtungen zu den Epidemie - Erkrankungen Menorcas von 1744 bis 1749 von George Cleghorn, veröffentlicht 1751 in London
•Formular für Chirurgen zur Verwendung durch das Militärkrankenhaus Manuel Rodríguez Caramazana in Mahón, veröffentlicht 1808 in Mahón
ETHNO - BOTANISCHER GARTEN
Er wurde im Jahr 2011 erstellt, basierend auf einem Projekt des Botanikers Pere Fraga.
Bei der Ausarbeitung des Vorschlags wurden zwei Hauptaspekte berücksichtigt. Als erstes sollten die Besucher mehr über die Flora Menorcas erfahren und zweitens sollte die einheimische Flora in einen historischen Kontext wie dem dieses Krankenhauses gestellt werden.
Die Auswahl der Pflanzen wurde unter Berücksichtigung Ihrer Zierfunktion, d.h. ihrer Textur, Farbe, ihres Wachstums und ihrer Blüte getroffen.
Pflanzen, die sich durch ihre Nützlichkeit als Rohstoffe, bedrohte Arten oder mit ernährungswissenschaftlichen Eigenschaften auszeichnen, sind ebenfalls mit einbezogen. Invasive Arten oder solche, die eine sehr aufwendige Pflege benötigen, wurden vermieden.
Der Garten wird von der Firma ARTIEM finanzi